Un tast de voluntariat i solidaritat



En un dia a dia habitual, dediquem força hores al treball, d'altres similars a dormir, i d'altres menys a la família. Si queda alguna estona, també hi ha qui pensem en fer quelcom més fora de l'ordinari. Donem una estona per allò que ens sentim identificats, allò que també ens interessa. Pot ser que egoistament, acabem pensant en nosaltres mateixos i realitzem una activitat individual pel benefici propi com podria ser córrer en el meu cas. Altres cops donem l'estona pels demés, per una col·lectivitat habitualment: fem de voluntaris. Invertim el nostre temps sense cap ànim de lucre i amb una autocomplaença que ens anima a seguir amb l'activitat.
Això es porta a dins. Un neix voluntari i mor voluntari. Si que també és cert que tots coneixem algú que s'hi ha tornat amb el temps, fruit però d'alguna motivació en concret. Pel meu cas, i ja amb 16 anys, vaig optar per provar amb Creu Roja. Aquesta primera experiència real, encara que segur n'hi ha de precedents però no tan clares, em va acostar a la gent necessitada. Disposava d'un temps com a tot estudiant i em va costar poc implicar-m'hi. Recordo que vaig escollir la secció de Telealarmes, on consisita en anar periòdicament a fer visites de seguiment dels aparells que porta la gent gran sempre al damunt, per tal de comprobar el seu funcionament i principalment fer-los costat una estona. He de reconèixer però que no hi vaig durar gaires anys doncs tenia massa coses al cap i tot no es podia fer.
Després va venir el Centre Excursionista local, on primer vaig participar de la brillant iniciativa d'intentar tirar endavant una secció infantil llavors abandonada, i que definitivament no vem aconseguir reactivar per motius que no venen al cas. Si més no l'esperit del voluntariat va resorgir i va trobar la continuitat en la mateixa entitat però aquest cop amb la seva estimada duatló de muntanya. 12 anys són els que han passat des de llavors, plens d'hores, de noves amistats i de dedicació a l'entitat. Primer participant com a col·laborador i amb el temps agafant més responsabilitats, totes elles de caire voluntari.
L'Associació d'Empleats de l'entitat on treballo també m'hi va donar cabuda el mateix any i encara hi sóc. Moltes coses s'han fet des de llavors, al marge de l'activitat professional de cadascú dels companys que la formem. Principalment, m'hi he implicat a nivell d'organització esportiva.
Més recentment, fa un parell d'anys, he començat també en l'organització d'una nova cursa de muntanya a Vacarisses, juntament amb uns companys corredors com jo.
Tot de forma voluntària, és clar. També hem col·laborat organitzant viatges escolars, apagant focs forestals, fent classes particulars al jovent, ajudant en algun que altre negoci familiar, participant en la comunitat de veïns, col·laborant en activitats de lleure juntament amb els companys de feina. Hi ha mil maneres d'ajudar als demés i és un sentiment que em fa feliç i orgullós quan hi penso.

La solidaritat també va sovint lligada amb el voluntariat. De fet són termes que acaben igual. Aquesta vida m'ha ensenyat que tots en algún moment hem de pensar en ajudar als demés. Mai podem imaginar-nos si el dia de demà, es poden invertir els papers. Al marge del tradicional donatiu econòmic que podem fer a la gent necessitada, com accions solidàries més destacables que he portat a terme, recordo l'apadrinament d'un nen via una coneguda ONG ara ja fa uns 6 anys. També he col·laborat com a donant esporàdic del Banc de Sang i Teixits, en força ocasions. I perquè no fer-se també donant d'òrgans ?

D'estones sempre n'han sortit per una cosa o l'altra. Quan hi ha voluntat i ganes, acaba sortint el temps. És un petit sentiment que volia deixar anotat en aquest bloc.