Amics de debò



Tots una vegada o una altra hem remenat l'agenda del telèfon mòbil. Des del primer a
l´últim contacte, buscant aquella persona amb qui et ve de gust parlar una estoneta. Són aquestes converses les que ens fan més amics encara. Potser el motiu de la trucada no queda molt clar, però sempre valorem com a important el mantenir un contacte esporàdic o regular amb aquelles persones: d'això en dic amics.
Quedar per sopar, passar el dia fora, fer plans conjunts, compartir coses, explicar intimitats, escoltar i aprendre, xatejar, viure moments tristos o feliços. N'hi ha moltes d'ocasions per trobar-se o per parlar amb els amics. Hi ha amb qui preferim passar senzillament un moment per saber com va tot, i hi ha amb qui ens estimem més passar un cap de setmana plegats. Tot és qüestió de sentiments i de voluntat. L'afinitat hi té molt a dir en aquest sentit, doncs no és el mateix ser-hi que sentir-ho. Si el poc temps de lleure que sovint disposem, el fem a la vegada profitós, què millor ?
Hi ha amics amb qui ens identifiquem com a família, sigui per la relació, la coneixença mútua o per la mateixa afinitat. Són persones que acostumem a veure habitualment amb més freqüència que la resta de familia amb la que no convivim. A casa sempre són benvinguts i coneixen d'aprop els nostres parents. No són família però com si ho fossin, doncs qualsevol novetat en la seva vida, ens en fan ràpidament partíceps. Les conveses duren o més ben dit, les fem durar. Ens sentim a gust i ens passa sovint que costa tallar-les. Te'n pots refiar de debò i sempre els tens quan els necessites, és per això que no en tenim més de 2 o 3 dins d'aquesta llista.
També comptem amb força amics que en podriem dir rellevants, amb qui es necessita tenir un contacte regular. Ens sentim bé al seu costat i acostumem a passar-ho bé, doncs tenim força coses en comú. Però sigui per la distància, la personalitat, la relació entre famílies o altres motius, no són tan propers com els primers. Ens hi identifiquem també amb certes coses i som capaços de passar molts bons moments al seu costat. Les considerem persones properes, sovint agradables de tracte segons el nostre parer, i que acostumen a estar disponibles per donar-nos un cop de mà. Aquesta llista acostuma a ser la més àmplia dins l'agenda.
Altres amics els contactem en certes ocasions, sigui per motius de lleure, d'amistat històrica, de necessitat puntual. El seu contacte el guardem sempre a l'agenda per si un cas. Acostuma a passar que si ells no truquen, tu tampoc tens necessitat de fer-ho, fins que sorgeix l'ocasió. Els considerem amics per interès i pot passar que per un fet puntual, puguin passar a ser molt bons amics en descobrir la personalitat verdadera que desconeixiem, o també perdre'ls pel mateix motiu. I tan bon punt, tot repassant l'agenda del telèfon els considerem que han de continuar presents, com un dia qualsevol els esborrem tot pensant que si mai ens fa falta, ja farem per trobar-los.
També m'he aturat a pensar a vegades, en aquells amics que volen ser més però que es queden en l'intent. Tan en un sentit com en l'altre, doncs a vegades som nosaltres qui ens agradaria ser més propers a certes persones sense que ho acabem aconseguint, i a vegades són altres amistats qui ens persegueixen amb l'interès de tenir-nos més propers (hi hagi o no interessos pel mig)
I què en penseu dels amics que competeixen amb la família ?? Sempre tenim tots algú altre en aquest apartat, i ja ho he tractat per sobre en un altre escrit d'aquest bloc.
I el millor amic ? Pot existir un millor amic per sempre ? Jo personalment, no ho he sentit mai així. He estat a punt però no he aconseguit identificar-me directament sense cap dubte, amb ningú que pugui considerar com el meu millor amic. Crec que tot són etapes en aquesta vida, i existeixen amistats per cada moment. I quan trobem aquella persona tan, tan, tan amiga, ens hi acabem juntant o casant. Si hi ha cap millor amic verdader, és la nostra parella !!!