Però si sou iguals ?



Ser bessó és divertit. Passes força bons moments sobretot durant la infantesa prop d'una persona molt especial. És curiós doncs no tens necessitat de tenir amics ja que quasi bé sempre el portes al damunt. Moltes de les aficions es comparteixen i el caràcter és força afí. No es necessita comprensió, doncs sempre ets comprès. Senzillament amb poques paraules o amb un simple gest és suficient. La relació va més enllà de l'afinitat. Tot i no semblar-ho, és tan propera que fins i tot arribes a sentir els fills de l'altre com a teus. Ets més que família amb aquella persona i això et comporta tant intenses alegries com moments de dur patiment.

No es pot negar però que els anys hi fan calatge i cada cop que hi penses, només veus que distància respecte aquelles sensacions dels primers anys compartint-ho tot. Cadascú fa la seva vida, la seva família, i es va perdent proximitat desde el primer moment que es deixa de compartir habitació. Concretament pel meu cas aviat farà ja una década desde la separació. Malgrat tot, ja poden passar a vegades dies a vegades setmanes sense contacte, que quan ets a prop un de l'altre no es fa notar pas. Hi ha tantes vivències acumulades, que el temps mai hi farà estralls de debò

Bellugar-te pel carrer és també un motiu pel que ho fa divertit. Ja pots estar capficat en qualsevol assumpte que, de sobte, algú et crida l'atenció i et deixa anar un "Adéu" misteriós. Dic misteriós perquè mentre saluda tot convençut la persona que es pensa que és, el seu cap fa un gir de 360º en milèsimes de segon i canvia sobtadament l'expressió. Dins seu pensa: l'he cagat ? és ell, no ? I sense saber-ho del cert, sovint continuem tant un com l'altre sense mediar més paraules. Evidentment es tracta d'una confusió habitual altre cop ! El següent cop que ens trobem els bessons, juguem a intentar adivinar de qui es tractava. Clar que a vegades però, la persona confusa va més enllà i s'atreveix fins i tot a establir conversa amb el bessó equivocat, i segons com comenci fins i tot li seguim la corrent, tot jugant amb la confusió. És encara avui que ens estem trobant amb gent que tot i informar-la de que no està davant la persona que s'imagina, continua amb la conversa tot afirmant que no li prendrem el pèl. I és en aquest punt on la cosa tant es torna pesada com divertida: Jugues el paper que no et toca per no "defraudar" l'interessat, o jugues el paper de passar-ho bé inventant-te coses i escoltant algú que ni et va ni et ve.

D'anècdotes en passes un munt. El que si recordo que em divertia força, era passar estones junts al carrer, fos comprant, jugant o senzillament anant a l'escola. Semblem famosos !! La gent et mira i fins i tot, és capaç d'aturar-te. Tot i els anys, avui encara ens passa. Ja pots portar ulleres, roba diferent, ser més alt un que l'altre, tenir un tall de cabell diferent. És ben igual doncs quan anem plegats ens sentim observats fem el que fem. No ho trobeu divertit ?