Trencaclosques



Més conegut com a Puzzle.
Són molts els cops que m'he preguntat el perquè d'una afició com sentar-se davant una taula un munt d'hores intentant encaixar peces, amb cap més incentiu que no sigui el de poder veure una imatge acabada i potser, penjada a la paret. Una persona tan activa com jo i amb ànsies sempre de trobar moments per escapar-me cap a la muntanya, invertint llargues estones de calma. No és fàcil d'entendre però si d'imaginar, doncs l'hora del puzzle és per mi, l'hora fosca : quan tothom descansa a casa, no fan res d'interessant a la TV i a fora és negra nit, sorgeixen unes ganes que més que ganes jo en diria necessitat, de tranquilitat i relaxació.
L'afició acostuma a venir de fa anys com és el meu cas: comences pels que et regalen quan ets un petit infant, continues atrevint-te amb cada cop més peces quan ets un adolescent, i acabes creant-te un repte amb puzzles gegants i complicats que et porten de cap durant mesos o fins i tot anys. De moment no he passat de 5.000 peces i em sembla que mai ho superaré, veient el tros de paret que vaig haver de destinar per "lluïr-lo" Són moltes hores de dedicació i esforç, per poc reconeixement posterior crec jo. Li donem molt de valor els dies després d'haver-los acabat, però de seguida el nostre sub-conscient se n'oblida i passen a ser un immobilitzat més de casa. Senzillament hi passem infinitat de cops per davant, fins que un bon dia t'hi atures davant i fent memòria, et recordes del que havia costat fer una part i de lo maco que està penjat a la paret (o no) A vegades, com que no hi caben a la casa del propietari, s'acaben penjant en altres domicilis de familiars, tot omplint parets sovint de poc interès de pas (si més no, és el meu cas habitual) El marc que l'envolta (de fusta o plàstic) acaba també ajudant a donar protagonisme a la peça.
Recordo la meva perdició quan entrava en una gran superfície fa força anys, o en una botiga de juguets, tot anant directament a l'estanteria dels puzzles per veure si en trobava cap que em fes especialment gràcia. Possiblement tenia llavors un en marxa, i tres esperant a l'armari però era igual. Fins i tot he acabat desplaçant-me vàries vegades expressament fins a Barcelona capital per fer una visita a una botiga especialitzada que hi ha, on només venen puzzles. El primer dia que la veus, et tornes boig i et desesperes. Fins i tot t'adones que organitzen campionats de puzzles ! Qué interessant seria poder participar-hi algun dia...
Un fet que em crida l'atenció, és l'atracció que suposa per la resta de familiars i amics que s'acosten a una taula on hi ha un trencaclosques en marxa. L'experiència em diu que és molt fàcil que algú altre s'hi acabi enganxant, poca estona però comparat en la que hi destinem els que tenim l'afició. Tanmateix ens acostuma a donar una mica de mal de caps ja que de seguida ens adonem que hi ha alguna peça mal colocada.
Bàsicament els puzzles es divideixen en temàtiques molt estàndars com són els paisatges, pintures cèlebres, animals, motius i còmics infantils, així com monuments coneguts. Avui dia n'hi ha també de construcció vertical i la majoria de models de sobre-taula es poden enrotllar amb un mantell especial per tal d'evitar l'ocupació constant d'un espai com habitualment passa.
La facilitat en la seva construcció s'adquireix amb l'experiència. Tothom tenim les nostres tècniques i manies, les quals ens són de gran utilitat de cara a poder accelerar el temps a invertir-hi. Quina afició tan bonica !!