Evitant l'oblit del Kiku



Remenant arxius al PC, m'ha sortit una petita poesia que em va sorgir al cap d'un any de deixar de tenir-lo entre nos. Quedi aquí el registre que ens ajudi a recordar-lo per sempre més.

KIKU

De la teva persona a un record,
d’un amic fidel a un mot sense sort,
d’una cara alegre a un resignat desacord,
d’un immens cor a un buit fort.
Com podem agraïr les teves lliçons de vida ?

Atança’t un instant, omple’ns de il•lusió.
Torna’ns els sentiments de tendra passió.
No t’amaguis rera el temps d’obscura versió
i digue’ns com captar aquella sòlida visió.
Com podem retenir la teva ànima divertida ?

Camí ufanós, guardes el seu pas cada segon.
Arbre frondós, brotes per ell de verd pregon.
Neu imprevista, tota llàgrima en tu es fon.
Muntanya egoïsta, et quedes amb el seu món.
Com podem compartir la seva crida ?

Encara és avui
que ens ajuntes a casa teva,
i ens separes dels problemes
que poques coses et preocupen,
i moltes històries ens expliques
que vius les penes amb alegries,
i ens deixes alegres lliure de penúries
Encara és avui
que t’embogeix la muntanya,
i t’aborreix la ciutat
que il•lusiones amb els teus plans,
i inquietes amb la teva absència
que de cada moment en treus profit,
i aprenem a viure amb cada instant teu
Encara és avui
que estimes ton germà i els pares,
com ells t’han ensenyat a estimar
que mires per tothom,
i tothom t’admira
que ens somrius,
i ens fas riure

Encara és avui que et sentim entre nosaltres