Felicitat en família



Ser feliç és allò a què aspirem tots en aquesta vida. Cadascú podem tenir un, molts o cap objectiu a assolir al llarg dels anys, les diferències ens fan ser diferents precisament, però el que si tenim en comú és que volem ser feliços. Hi ha qui cerca només la felicitat prop de les muntanyes, hi ha qui ho fa omplint-se d'aficions, hi ha qui necessita viure en solitud, i hi ha qui pensa en fer-se feliç al costat dels seus. Aquesta darrera felicitat és habitualment compartida entre una gran majoria, doncs són els valors i el sentiment de pertanyença a un grup qui ens ho condiciona. Podem ser feliços amb nosaltres mateixos gràcies al benestar propi, i a l'acompliment progressiu dels nostres desitjos, més si tenim una família a prop que ens recolza i que ens necessita, quina millor manera de compartir aquests moments de felicitat individual.
Som feliços quan tenim als nostres rient i gaudint, quan el patiment i la malhaurança no fan estralls. Amb això, hi ha dies que surten rodons i la felicitat s'acaba compartint entre tota la famíia. I d'aquests n'hem de viure i aprendre. Que fàcil hauria de ser el començar i acabar cada dia de la nostra vida sense perjudicis, carregats d'alegria i amb il·lusió de viure i sentir-se recolzats pels nostres.Que bonic seria el finalitzar dia rera dia sense males notícies, i compartint moments i experiències diverses entre pares, fills i resta de família. En aquest món, hi ha qui ho troba a faltar però segur que fins i tot hi ha qui ho obvia, com si fos l'exercici més senzill del món. Ho dóna per fet.
La família per ser feliç ha de viure i pensar diàriament un per l'altre: hem de respectar les inquietuts de cadascun dels nostres, hem de procurar i ajudar a que ells aconsegueixin allò que volen, hem de pensar en els objectius comuns, hem de lluitar per la nostra unió (si les personalitats respectives ho permeten), hem de fer família.
Quin millor moment existeix que aquell en que abraces els avis, germans, pares, fills o bé la parella, després d'un llarg viatge ? I quan arribes a casa després d'un dia ple de despropòsits i et trobes amb la rialla familiar i el petó de benvinguda ? Se'm fa difícil pensar de com un pot viure sense família que l'envolti, per més petita o poc benavinguda que sigui.