Lectura recomanada



2008 és l'any que ens va deixar un himalayista prou conegut ara per ara per tot aficionat a les grans muntanyes: l'Iñaki Ochoa de Olza. Segurament hagués passat més desaparcebut sinó arriba a ser per la desgràcia succeïda en l'intent d'ascens a l'Annapurna. Com és la vida, que han de passar desgràcies per ajudar-nos a conèixer a les persones... La seva història m'ha fet reviure per moments, l'angoixa i mals moments patits l'agost de 2004 quan érem de viatge i vem rebre la trista notícia de la malaltia d'un altre gran amant de la muntanya com va ser el Manel de la Matta a la Magic Line del K2. Recordo que aquell fet el vem viure de prop a casa per llaços parentals.
El motiu pel qual recentment m'he interessat força en tot el que fa referència a l'Iñaki és la lectura d'un llibre que va deixar com a llegat ("Bajo los cielos de Asia") i que es va publicar sense que ell el veiés en vida, tot i ser una autobiografia de la seva vida a la muntanya. Després de veure un video prou interessant per Internet, em vaig dedicar a perseguir el llibre en qüestió fins a trobar-lo, tot i estar esgotada la seva primera i única edició que jo sàpiga. Sigui la forma de redacció, els fets que s'hi relaten, la passió mostrada per algú vers allò que estima, sigui el que sigui, la lectura t'enganxa, però més t'enganxa la seva personalitat que hi queda reflexada.
Sap greu no haver pogut compartir estones al costat de gent com ell, que ens ensenyen la vida des d'una altra vessant i que tenen les coses tan clares. No cal ser amant de la muntanya per arribar a la conclusió, que darrera dels seus èxits en les conquestes especialment de vuitmils a l'Himalaia, hi ha una persona exemplar i envejable.
Feia temps que no gaudia tant d'un llibre. Miro de deixar alguns links de pàgines per mi interessants sobre la seva vida, on m'ha servit per acostar-m'hi una mica i per satisfer la curiositat sobre qui va ser.

web personal
que diu d'ell la wikipedia
article i videos interessants
fundació que continua la tasca que va iniciar
video sobre el seu rescat

El seu cos descansa en pau a l'Annapurna, a 7.400 metres d'alçada, per desig de la seva família. Lluny de buscar comparacions, penso per moments en l'Eugeni qui encara que no fos per desig exprés, en el seu Mont Blanc també encara hi descansa.
Quines grans persones tots tres, incloent el Manel, penso. Les muntanyes els guarden físicament i també els seus records. Per sempre sigui així.