Disfrutar treballant




Cada cop que ens llevem pel matí ens costa algun segon situar-nos dins la nostra vida: és dilluns, és dijous, és cap de setmana ? quina hora és, faig tard ? un soroll, una llum, m'han despertat, què passa ? Habitualment ens situem doncs en un obrir i tancar d'ulls, per pensar ràpidament en que hem d'arreglar-nos sense badar per anar a treballar. El moment de sortir del llit se'ns pot fer etern, o no. Si el que ens espera per endavant és un dia complicat, aburrit, agobiat i repetitiu davant un munt de papers o parlant amb gent o amb una tasca complicada, passa el que en diem "fer el ronso". Més si al contrari, vivim motivats pel repte del dia que se'ns planteja, l'aixecada de llençols es produeix sense pensar-s'ho dos cops. Ja podem tenir alguna altra tasca a fer o bé una família i fills per despertar amb ganes, que si el treball que ens espera després no és de la nostra devoció, l'interès en el dia laborable qualsevol serà paupèrrim.
El desplaçament fins a al lloc de treball també ens ve condicionats per l'estima que hi tenim. Ens entretindrem més o menys, ens sabrà greu o no el no ser puntual, ens atabalarem o no pensant en allò tant urgent que hem de fer a primera hora, o senzillament poc o molt greu ens sabrà l'aprofitar qualsevol símptoma de malestar per a justificar una absència laboral. Ai !! el treball... Hi ha qui es passa una vida pensant en canviar de feina i qui se la passa canviant de feina. Hi ha qui mai s'ha plantejat canviar de feina, i qui li sap greu de veritat el perdre un lloc de treball. I és que és un tema fàcil de conversa, que convida a parlar-ne amb qualsevol. Sempre tenim quelcom a dir al respecte, sigui a favor o en contra. Tant ens agrada explicar el molt que hem fet com ens dediquem a dir-ne males paraules en contra continuament.
La salut econòmica, laboral i social de l'empresa evidentment que ens condiciona; tant ens pot portar més motivacions com ens pot ajudar a prendre decisions personals desencertades. Els companys, els mitjans que disposem, el sou, el responsable de qui depenguem, les persones al nostre càrrec, el producte/servei que disposem, els objectius. TOT són variables que interactuen en el nostre comfort personal al treball. El primer dia comencem amb ganes i empemta, i amb el pas de les hores i setmanes, la sensació es manté o va a pitjor. Si treballem a gust en el nostre lloc de treball, fem més grans l'empresa i el pais, i amb més ganes tornem a casa. Treballar a gust és un símptoma que contribueix a una bona salut emocional diària, i això és el que jo experimento des de fa uns anys. Quan a més hi ha un precedent que ens situa a l'altre costat, la feina que ens ocupa l'afrontem encara amb més ganes.
Quina sort, penso, la de tenir el desig de compartir amb els demés les vivències laborals d'un, la de poder i voler tirar endavant l'empresa com si fos teva, la de pensar i lluitar per projectes, la de sortir al carrer i retornar a casa tot orgullós del que s'ha aconseguit treballant aquell dia.
I què més demanar si a sobre ens sentim recolzats i recompensats per la nostra tasca. Si disfrutem el treball o l'aprenem a disfrutar amb el temps, creixem com a persones i la jubilació ens és menys anhelada. La família i els amics ho agraeixen, i la vida se'ns torna més de cara per a qualsevol cosa. Un es sent lliure de càrregues insuportables, de continus maldecaps difícils de superar, de pressions. I no perquè no n'haguem de tenir de tot això, sinó perquè si les tenim, sabem com afrontar la situació per a sortir-ne amb èxit. Gaudir del treball és viure amb qualitat.