Estimar per sobre de tot



Diuen que no podem viure sense estimar. És un sentiment, una necessitat que ens fa ser feliços i ens ajuda en els mals moments. Bé podem tenir mil aficions i mil amics, que si dins nostre no existeix l'estima de debò per algú, un buit immens segur ens posseiria. I no penso només en el sentiment vers els membres de la família o vers aquell animal de companyia que tants bons moments ens ha donat. Ho dic pensant sobretot en aquella persona que decideix viure de prop la nostra vida, per diferent o complicada que sigui, que ens acompanya i comparteix molts dels nostres moments. Aquella persona amiga de veritat, que davant qualsevol discussió amb ella, un s'acaba apropant encara més un cop resoltes les diferències i per la naturalesa del resorgir de la sensibilitat.
L'estima sovint és mútua: si hom rep hom dóna. La parella necessita d'això. Aspectes com la personalitat o la vida social de cadascú evidentment que hi conflueixen i hi diuen la seva. És però el primer sentiment el que relativitza qualsevol desavinença i ens fa viure en tot moment pendents de la persona en qüestió. Estimar és dir si al caràcter de l'altre, al comportament i al viure constantment experiències de forma compartida. Ara tu, ara jo, però sempre junts o units a la distància per un sentiment únic i complicat de trencar. No s'estima avui a una persona i demà a una altra; precisament això és el que li dóna valor. Estimem durant molt temps a la mateixa persona (quan s'estima de veritat), i malgrat surtin altibaixos, això fa que prevalgui doncs un moment puntual de desavinença mai podrà amb tot el temps que aquesta estima ha estat cuidada i ha estat present entre ambdues persones.
Poder experimentar tot això i ser privilegiat de tenir-ho i saber-ho cuidar, ens atorga complaença i benestar emocional. Hi ha qui pot confondre però que estimar és enamorar-se i que sentir-se estimat és el resultat d'una mirada especial o d'una carícia qualsevol. No va per aquí el tema, és quelcom més profund i malgrat ho intenti explicar en quatre ratlles, no aconseguiria mai concretar la seva definició.
Estimar per sobre de tot i ser estimat per sobre de tot, és un sentiment infinit. Gràcies Che.