Marató-i-mitja Castelló-Penyagolosa (maig 2010)



Com explicar allò que ens fa feliços quan ho tornem a experimentar. Aquest és el dilema. El sentiment i les sensacions de moments com el d'aquest cap de setmana són per compartir. La veritat és que poder viure-ho en primera persona i sortir-ne a més ben parat, és molt important per a mi. Ja podem tenir una vida estable i una família que ens faci feliç, que sinó gaudim nosaltres com a persones d'allò que més desitgem, acabarem aquesta vida amb els deures pendents de fer.
Dissabte 15 de Maig va ser un dia especial doncs per a mi, ja que feia 2 anys que no prenia part en curses conegudes com d'ultrafons per muntanya. Les darreres experiències havien estat al circuit de Cavalls del Vent (volta pels refugis del parc Cadí-Moixeró) en 15 h. 45 m. i la marxa als 7 cims del Penedès, invertint poc menys de 7 hores. Aquest cop a Castelló vem sortir plegats amb el Xavi, amb la idea de recórrer els 63 kms. junts fet que no va ser possible igual que a Paris degut a problemes que li van sortir durant la cursa (llavors van ser rampes, aquest cop estomacals) Vem compartir prop de 50 kms. junts entre corriols i camins amb poc interès a nivell paisagístic, però si al costat d'un munt de gent valenciana amb ganes de passar-ho bé i deixar-se la pell en aquella cursa. És un repte per a molts que es preparen durant mesos per a la data. Per nosaltres ho va ser també, però amb la diferència que ho haviem plantejat només a 3 setmanes vista...
Les sensacions van anar com sempre de menys a més. Definitivament gaudeixo més d'aquestes curses-experiències a mesura que van avançant. Les 7 h. 51 m. invertides va ser un temps totalment dedicat a l'esport i a l'autocomplaença, que espero pugui repetir durant força més ocasions. Clar que sempre és necessari fer-ho compatible amb la família, per tal que l'experiència es pugui considerar com a èxit total. Aquest cop però, no ho he aconseguit malgrat tenir-la a prop durant el cap de setmana. El cansament va poder amb mi.
veure detalls
web cursa