D'afició jardiner



Cada cop costa més trobar petits buits en el nostre temps per a dedicar a hobbies que ens atrauen. Són moltes les propostes que ens sorgeixen amb el dia a dia, i hem d'aprendre a escollir entre totes pensant amb un criteri de temps i d'atracció. Certes aficions ens comporten al marge del sacrifici del temps, una despesa econòmica afegida que la considerem més o menys compensada segons el grau d'afició que hi tinguem. Ens agrada parlar-ne amb altra gent i la veritat és que ens costa ben poc fer-la petar. Les hores passen com a segons, si realment gaudim, i un cop acabem el temps destinat, acostumem a sentir-nos orgullosos de la feina feta o de la informació apresa si és el cas.
De jardiners n'hi ha molts en aquest món, però podem parlar-ne de 4 tipus: els que viuen del tema, els que ho fan per obligació, els que ho fan per plaer i els que s'hi desviuen, o per fer-ho més planer, els que hi passen estones desinteressadament en busca d'un resultat que llueixi de forma permanent. Complicat oi ? Doncs considero que és així.
Els jardiners que viuen professionalment del tema, alhora es divideixen entre 2 tipus segons criteri meu: aquells qui han nascut apassionats de la feina, devorant llibres i guies botàniques, i que realment disfruten amb la seva feina (i se'ls hi nota), i aquells qui fan de jardiner per fer quelcom i guanyar-se els euros d'alguna manera. Són professionals del sector, bons o no tan bons, que tenen certs coneixements del tema però que ja els està bé el mantenir-se en un nivell estàndar i no els atrau els tecnicismes ni sovint l'aprenentatge.
Dels jardiners que ho fan per obligació, millor no parlar-ne. Quanta gent s'ha arribat a comprar una casa amb pati o un pis amb terrassa enjardinada, i el temps que dura a arribar l'estiu és el temps que aconsegueixen tenir un espai enjardinat "en condicions". Si la planta es mor allà es queda uns dies, o fins i tot mesos a vegades, esperant que broti com per art de màgia. Senzillament poden passar pel costat i ni fixar-s'hi. La qüestió és dedicar un temps mínim i si hi ha sort, perfecte, i si no n'hi ha, tan se val. Ja compararem una altra planta.
Els jardiners que fan jardineria per plaer som persones que ens agrada tot aquest món sense arribar a apassionar-nos. Ens agrada els resultats obtinguts, tot i l'escassa dedicació, doncs amb poca cosa ja ens sentim satisfets de la feina. Amb això vull dir que per la senzilla feina de replantar una jardinera, regar a mà tots els racons del pati, tallar la gespa o plantar llavors, ens sentim cofois i ens relaxem. Podriem dir-ne "teràpia verda" i ho dic amb coneixement de causa doncs m'incloc dins aquest grup. Hi posem tot l'afany segons el tema, i si el resultat no és l'esperat, ens sap greu però hi tornem al cap d'un temps per mirar d'arreglar-ho. Tenim però moltes altres coses a fer i sovint les prioritzem, per això els resultats a vegades no són els esperats doncs les plantes volen constància
I pel que fa als jardiners que en podriem dir constants, serien aquells que només arribar a casa el primer que veuen són les plantes i corren a treure aquella fulla seca, o a mirar el perquè el reg automàtic no ha funcionat. N'hi ha que fins i tot es poden arribar a oblidar d'anar a comprar la llet o el pa, però mai s'oblidaran que han de passar pel centre de jardineria per a comprar aquell accessori que els falta.
Els jardins o patis d'aquestes persones estan habitualment en perfecte estat i llueixen tot l'any. Un pot arribar a pensar que s'hi dedica al tema, mentre que la realitat ens diu que la seva ocupació laboral dista de qualsevol tipus de vegetal. El que passa és que llavors l'afició es converteix en una despesa mensual sovint important tant a nivell econòmic com de temps i això fa que no estigui a l'abast de tothom.
D'espais enjardinats n'hi ha també de molts tipus, com les persones que els cuiden. N'hi ha que no necessiten pràcticament cap atenció i n'hi ha que cal dedicar-hi uns minuts al dia. És clar que tot depèn de la superfície i de la ubicació de l'espai. La gespa porta implícita una dedicació important durant tot l'any, mentre que un solar amb massa forestal i arbrat, amb una actuació semestral de neteja pot ser més que suficient. Les flors són símbol d'alegria i constància doncs no surten d'un any per l'altre si no hi parem cas al reg i a l'adobat, habitualment. Són l'alegria del jardí i una motivació importantíssima per a tirar endavant amb les ganes de qualsevol jardiner (penso jo) Qualsevol brot ens denota un èxit i ens aporta positivisme, i és que quan detectem per primer cop la tija verda d'una llavor sembrada o el tall verd d'una planta hivernant, entrem amb il·lusió a casa. Les plagues però, o alguns treballs fora d'època, o algun oblit en la dedicació, acostumen a ser fatals i no perdonen. És el que té aquesta afició : tan és agraida com ens gira l'esquena d'un moment a l'altre.