Fent col·lectivitat



Pertànyer a un club, una associació, un moviment social, una religió, una ètnia, un grup d'interès, un col·lectiu. Podem optar per una vida individual o compartida, tot té els seus punts forts o febles. Trobar-se amb gent amb qui compartim afinitat per algún tema és un fet sempre enriquidor i que ens permet veure altres punts de vista i viure altres experiències. És una via d'escapament que ens permet oblidar-nos per moments de les mil cabòries i problemes aportats per la feina o la vida familiar. Clar que també no és necessari el trobar-se i fer "col·lectiu" a través de la xarxa.
Sigui amb sopars, trobades esporàdiques, via telèfon o mail, com n'és d'interessant el poder compartir les experiències de cadascú amb gent propera a nivell d'afició. Ja podem ser persones amb personalitat antagòniques que per moments un s'oblida de com som i prioritzem la conversa a qualsevol altre aspecte. Pot passar fins i tot que només coneguem el nom de pila del nostre interlocutor, però tant se val, trobem interessant el que escoltem o la manera que ens escolten. A vegades podem arribar a sobreestimar la persona que tenim al davant només perquè és una més dels nostres, malgrat que amb el pas del temps s'acabi creant diversitat dins el grup.
És curiós l'observar tanmateix, com s'originen els perfils habituals dintre de tot col·lectiu afí: el líder, el nouvingut, el conciliador, el popular, el que s'apunta a tot, el passota. Fa uns dies vaig apuntar-me a un sopar d'amics corredors, i en vaig prendre constància. Jo era un dels nous, i lluny de quedar-me fora de l'acte per desconeixença i timidesa, vaig estar de sort al seure sense voler al costat dels integrants que podem anomenar liders / populars. Malgrat ens pugui fer mandra, sempre se n'aprèn i acostumen a ser bons moments. Tot sopant vaig parar-me a comptar, i resulta que estic ficat en quatre clubs de corredors, tots ells diversos i amb diferent caire tant de membres com de filosofia. Si m'he acabat ficant en tot aquest enrenou serà per l'interès per fer i formar col·lectivitat, al marge de la pròpia afició que ens pugui unir. I si les coses a nivell familiar i laboral, van bé, poc més podem demanar per sentir-nos satisfets. Visquin força anys les relacions socials.