Parlem d'hàbits



Queda pocs dies per retornar a l’escola. I a la feina. Entretant les vacances, quan no som de viatge, ens aparten d’aquesta realitat i ens acosten a una cosa que es diu rutina. La rutina ens empara i quasi que ens obliga a repetir la tasca diària a no ser que hi introduïm algun al•licient, quelcom diferent al que estem acostumats a fer. Ens dediquem a descansar i com a tal, a evadir-nos de qualsevol obligació. Els dies passen amb una rutina senzilla, sense control del pas de les hores pràcticament. No ens adonem i és com si haguéssim canviat de vida, sense necessitat de moure’ns de casa. Quantes vegades ens hem llevat rumiant en què farem aquell dia ? Fem volar la imaginació, ens deixem portar per l’instint, i el primer pensament que se’ns apareix és el que ens porta a fora del llit.
Quina sort poder-se despertar sense obligacions, sense hàbits que complir ! L’hàbit no pot ser bo penso, menys en el cas de la canalla petita o de certes persones d’edat avançada. Si només tenim una vida, perquè l’hem de fer repetitiva ? Clar que sempre és més fàcil fer un cicle amb les nostres hores i deixar-nos de maldecaps, tot “inventant” com omplir el temps lliure i “experimentant” amb experiències noves o ocasionals. Si seguim la rutina que ens té aclaparats no ens cal pràcticament planificar, i d’aquesta manera acabarem el dia complint objectius, per pocs o monòtons que siguin. De l’altra manera, si no respectem el dia a dia a que estem habituats, haurem de fer plans i una organització acurada, per tal d’acabar amb satisfacció un dia ple de fets (o fet) diversos. Alguna cosa haurem après però, o haurem intentat aprendre.
Sona el despertador, correm a rentar-nos, vestir-nos, esmorzem quasi pel camí. Tardem més o menys la mateixa estona de sempre en arribar a la feina. Iniciem la jornada laboral que podrà ser més o menys amena però seguirà condicionada per unes responsabilitats i objectius. Dinarem entremig, a casa corrent o a la feina amb els mateixos companys de sempre. Plegarem del treball, i camí de casa hi ha qui s’atura a comprar quelcom que ens falta, o un varis cops per setmana els dedicarem a aquella activitat d’oci que ens agrada i que fa temps que realitzem. Un cop a casa, entrarem cansats i poc més ens queda per fer abans de sopar i anar a dormir: hi ha qui s’entreté una estona jugant amb la família, mirant la TV, cercant per internet temes d’interès, llegint... De dilluns a divendres fem això, i ens agafem el cap de setmana (només 2 de 7 dies que té la setmana) per a trencar amb l’hàbit laboral i familiar a que estem acostumats. Sigui l’hora que sigui que la feina ens deixi marxar, hauríem de ser més creatius i intentar aprofitar més l’estona amb allò que realment ens inquieta o ens encurioseix. Hi ha una dita que ens emplaça a no deixar pel demà el que puguem fer avui. Seria una bona manera d’expressar el que hem de trencar amb els hàbits i aprofitar el nostre temps en allò que volem i no tant en allò que toca. Siguem més lliures i no tant esclaus de la rutina.