Records eterns de joventut



Era jove, si més no se'n sentia i vivia com a tal. Els pensaments i inquietuts que portava al damunt eren més dinàmics que mai, els típics de l'adolescència però un xic diferents al que es podria considerar com a habitual. Inconformista de mena, buscava sempre alternatives a tot el que es podia considerar com a normal, comú. Els amics el veien com a qualsevol persona ordinària però, amb les seves manies i els seus costums particulars.
Vivia humilment a redòs dels seus pares, guanyant-se la vida per sentir-se més independent. La família l'havia educat sense gaire limitacions i aquesta llibertat el va prendre en tot moment. A partir dels 15 anys pràcticament, va començar a fer la seva i com que va resultar ser una persona poc conflictiva, la independència i autonomia d'aquell adolescent es va anar accentuant com ve sent habitual en famílies lliberals. Era bon estudiant i vivia en un entorn d'aprenentage constant que l'alimentava dia rera dia, i el feia sentir més viu que mai. Les ganes per saber i per descobrir eren profundes. Havia perdut un germà recentment i calia aprofitar el temps, sobreviure intensament el que la vida li deixés. Aquesta pèrdua l'inculcà les aficions principals que li sorgiren, i près de la més pura inocència, les va fer seves fàcilment. Fugia del que es considerava com a habitual en aquell llavors : discoteques, motos, parelles... La muntanya i l'esport el començaven a captivar amb esperit malaltís i l'apartaven de les vicissituds més normals del jovent.
Era un jove que feia afinitat amb gent de més edat i això era així sense adonar-se'n. Tant feia presència algunes tardes d'estiu a les pistes de petanca (afició aflingida pels seus pares) que rebossaven de gent de mitja i tercera edat, com compartia el cap de setmana entre amics d'una altra generació per sobre. Aquells estius de record tendre amb familia, varen donar pas a noves situacions i experiències amb amics. Mentre no li arribava el cotxe, feia via amb la bicicleta, a peu tot sovint, o amb bus. Era independent i treballava des de ben jove endreçant llibres sempre que podia, en una botiga del centre. Això li permetia tirar endavant amb certs "luxes", no havent de dependre així de la butxaca familiar. Però també li donava l'oportunitat de fer intercanvi cultural amb persones de força i variats coneixements. Més que intercanvi, li va representar un aprenentatge bàrbar, cultura gratuita intensiva. De gent de la seva edat, ben poca per no dir res. Altres s'ho passaven bé, en tant ell combinava el treball amb els estudis. Van ser però, molts dissabtes "perduts", sense gaudir de la joventut com a tal. En aquella edat un no és el suficientment madur ni s'atura a pensar en detall totes les decisions que prèn.
La família el recolzava a tots nivells. Es sentia orgullós i amb sort al respecte. Era lliure i això el feia immensament feliç. Tot ho compartia a casa, la família era nombrosa i així l'havien ensenyat. Hi havia unitat i felicitat, i això li va anar donant estabilitat emocional. Creixia interiorment i en assolir la majoria d'edat, es va interessar i iniciar en les relacions amb l'altre sexe, una mica passat d'edat pel que es podia considerar normal llavors. L'inconformisme que es mantenia viu, i el fet de comptar amb certes limitacions i canvis de preferències, van fer que evolucionés força en el camp sentimental. Darrera aquella primera relació, hi va haver un llarg buit necessari, passat el qual diriem que va perdre la joventut, al voltant dels 20 anys de vida. A la nostra vida, tothom hem sigut joves i ho hem deixat de ser més tard o més aviat. A ell li havia costat fer aquest pas.