L'encant d'Estambul



Si hi ha una ciutat al món on dos societats diferents convergeixen en una de sola dins la més absoluta calma i bon fer, aquesta és sense dubte la metròpolis turquesa d' Estambul. Una urbe dividida entre 2 continents per un estret marítim no gens petit. Propera a Europa i a Asia, d'un carrer a un altre dubtes per moments en quin pais et pots trobar. La pulcritud inesperada de l'indret, combinada amb el turisme massificat, la tranquilitat aparent dels seus habitants i un comerç abundant i ben organitzat, et recorda un món occidental. Altrament, els signes musulmans arreu presents, un sentiment desbordant de pais reflexat en les mil-i-una banderes que onegen per tots els carrers, la negociació habitual de preus en el comerç de mercat, i una divisió més que palpable entre sexes, fa que pensis però que et trobes en un món més oriental. És una terra de contrast infinit.

Una capital sense fi, malgrat no ser "capital" geogràfica del pais. La seva extensió acapara la vista de qualsevol i s'estén per desenes de quilòmetres quadrats. Comptant la seva àrea metropolitana, hi ha censades prop de 20 milions de persones, bastantes més que Barcelona, amb qui estan casualment agermanades. El mar les ha dividit però també ha unit, atraient la gent al voltant seu. Són escassos els ponts que el travessen però. El trànsit de persones és constant i venç de molt al trànsit rodat que sobta per la seva escassetat en la part més cèntrica de la capital. Es mouen a peu, en tramvia, en taxi o en vaixell. Els agrada relacionar-se i els entusiasma vendre, als homes és clar, mentre les dones deuen dedicar-se a la producció dels articles en venda o a d'altres tasques que a ulls d'un turista són difícils de detectar. Els comerços desborden per tot arreu, per qualsevol carreró. Les grans superfícies tenen aquí la guerra perduda, fins i tot els petits supermercats. Tot desborda de vida. De vida de carrer. I entre tantes persones, els gats s'han fet el seu racó. S'aprofiten de l'afició a la pesca dels humans per fondre la seva gana. I és que el peix abunda, tant en els moments d'oci que en gaudeixen milers de pescadors a diari com a taula. El plat comparteix però protagonisme amb el tradicional "kebab", el "simit" o rodó de pa tradicional amb sèsam, el tè i les dolces delícies turqueses. Es pot dir que no passen gana, tot i que semblen viure al dia, amb pocs excessos. I malgrat semblar una terra propensa a la delinqüència, poc per no dir gens és la que s'hi veu. Més aviat el turista sembla moure's dins una ciutat del tot segura on el personal de seguretat i la polícia abunda. De tant en tant, però acaba apareixent l'escena terrorista i més d'un avió militar sobrevolant l'indret ens recorda que ens trobem propers a països radicals i en acció bèlica permanent.

Durant certs intervals d'hores, milers d'altaveus ubicats estratègicament sonen el que sembla ser una pregària pròpia de la seva religió. El cas aparent és però omís i sobta veure com tothom continua amb la seva tasca, sense alterar-se pel soroll. És fàcil detectar en qualsevol instant que ens trobem dins una ciutat musulmana, doncs els pilars de les mesquites s'alcen per qualsevol barri. Es nota però que a mesura que un s'allunya del centre, es perd aquest fanatisme i proximitat a la religió. Grans edificis i rascacels de nova construcció omplen les afores. Sembla aquí com si Europa fos encara més a prop. Sense cap dubte, Estambul no deixa indiferent a qualsevol. És allà per viure-la i observar-la, per ensenyar al món que la convivència de societats és possible, per mostrar la magnificiència dels seus monuments tan ben restaurats i conservats, per mostrar gent amable i propera.

Fa poc vaig poder gaudir d'aquesta experiència en primera persona i quina millor manera que compartir-la a través d'aquest blog i deixar-ne constància. No fos cas que amb el temps els bons records s'oblidin. Ara puc corroborar en part l'afirmació que va fer Napoleó en la seva època: "Si la Terra fos un sol estat, Estambul seria la seva capital" És clar que d'això ja fa segles i ara és una afirmació discutible.