Mitja Marató de Vic (12-10)



Dia d'estrena de l'equipació del meu nou "equip" del poble que amb molt d'orgull m'agradaria poder representar per temps. Llàstima que hi havia masses aspiracions i poca recompensa final per una cursa plena d'esperança en la meva tornada a l'asfalt després de força mesos sense trepitjar-lo. Vaig pagar l'escàs entrenament dedicat per a l'ocasió, mancat de sèries i canvis de ritme. Es fa dur pensar en que tot i no ser un mal resultat i haver gaudit de la mateixa, s'ha de mirar endavant i creuar els dits per preveure una millora del temps en les properes cites immediates a Terrassa i Barcelona. Torna a quedar molt lluny ara per ara les ansiades aspiracions a millorar la marca en la distància de Mitja Marató, i encara més la de Marató. Les obligacions familiars combinades amb la falta de voluntat respecte altres anys fan un còctel difícil de combatre. Bonic dia, acompanyat de solet i temperatura freda aguantable: clima ideal per a mi.
Vic ha servit per adonar-me que falta forma respecte l'any passat en aquestes alçades doncs. Vem decidir per apostar per una cursa nova en comptes de fer-ho per altres curses consolidades, amb millor recorregut i més popular en quan a atletes. I ho vaig pagar amb escreix. La primera meitat de cursa va ser fàcil i feta amb il·lusió i ganes. D'aquelles que et sents amb la feina ben feta, malgrat no ser així però. Ritme pràcticament sostingut de 4 minuts el km. com en els millors temps
, però molt poc acompanyat i això qüasi sempre passa factura. A partir del km. 11 la cosa va canviar radicalment de panorama, amb l'aparició de tobogans en el recorregut que compliquen amb escreix el manteniment del ritme i li treuen a qualsevol les ganes de pensar en el temps final. Quina falta de previsió penso (i quina manca d'entrenament...) Bona part d'aquesta segona part es fa planera però el ritme inicial és molt complicat de recuperar, veient com mica en mica em va avançant algun corredor. També ho faig jo però, així els ànims no acaben de decaure. Penúltim km. per oblidar amb una rampa de rècord i darrer km. molt ràpid, aquest si, per recordar i per agafar ànims que prou convenen. Temps final : 1h 28m. 40s arribant molt a prop de la 2ª fèmina amb la qui també vem coincidir fa pocs mesos en la cursa de muntanya d'Avià. Un símptoma de que potser la cosa no està sortint tan malament com em pensava. Això, el fet de sentir-me bé físicament i la causa solidària de la cursa en favor de la marató de TV3, van fer que passés un bon diumenge acompanyat a distància per la família allà present. Ganes i curiositat són les que agafo també en poder saludar als germans Massanés amb qui feia temps que no coincidia, i descobrir que recentment s'han tirat a aquest món tot preparant la propera cita amb la Marató de la ciutat condal. Com més som, més m'agrada tot plegat.

veure detalls