Patiment emocional



Tothom en un moment o un altre l'hem viscut: el patiment d'un tercer afectant l'estat emocional d'un mateix. Malgrat no patim el mal físicament, l'apreciem per una relació de proximitat sigui com amic o familiar. Totes dues parts passen moments durs, viscuts a diferents nivells. Un explica i ho pateix, mentre l'altre escolta. Aquest darrer ho necessita compartir, mirant de trobar una explicació o una ajuda emocional sobretot si estem parlant de família o bons amics. Podria semblar que el dolor es concentra en una única persona, mentre que la realitat ens diu que a mesura que passen els dies, l'efecte s'estén. Són les emocions les que ens porten a aquesta realitat de compartir, penso. Qui ho pateix però, normalment opta per a reservar-se i patir-ho internament amb els seus. És com si fóssim una extensió dels seus sentiments doncs és parlant que ens "curem" i és callant que ens "enfonsem" Tot són mals moments que si en algun punt veuen una llum, s'hi agafen per poca base que tingui. Qualsevol opinió val, qualsevol motiu d'esperança, qualsevol espurna d'alegria. Patir és molt dur i es pot fer a molts nivells i per un temps incert. Per això necessitem i cerquem aquest recolzament emocional, buscant una ajuda de veritat amb qui conversar o callar quan convingui. Si no la trobem o senzillament no la cerquem, el patiment segurament es deu multiplicar doncs les emocions queden contingudes, igual que ho fa el mal. Potser en aquests casos un opta per emportar-se tot el problema, per no fer palès ni extendre aquest patiment emocional entre tercers. Llavors, perquè existeixen les emocions ?
Darrerament m'he assabentat de diferents casos de patiment i he pogut observar aquest casos d'aprop. Molt variats en quan al motiu uns dels altres, així com també ho han estat les persones afectades directa i indirectament. Es fa curiós veure i analitzar les reaccions emocionals i actituts de tothom, com van evolucionant. Són casos tan diferents com propers a la vegada, sigui per la casuística comú com per les emocions que hi prenen part. Llàstima que no es pugui arribar a evitar mai ni el patiment ni els casos sense un final feliç.
Tant debò no ens arribéssim a trobar mai dins aquest estat emocional, ni en un costat ni en l'altre.