Marxa dels 5 cims a Castellar (04-11)



Feina feta. El repte Trailwalker s'acosta i era hora que ens trobéssim tots els membres de l'equip per a fer distància plegats. Així que vem aprofitar aquesta ocasió i no podem queixar-nos gaire de com va anar vist el resultat final, doncs vem fer el 2º millor temps de la marxa.
Cadascú de nosaltres anem preparant el repte del dia 7 a la nostra manera i ben diferent un dels altres. Segurament sóc el que porto menys kms. a les cames, sigui per responsabilitats familiars o per hàbit, així que qualsevol ritme conjunt entre els 4 de l'equip l'he de posar jo com va acabar passant en aquesta marxa. De principi a final em vaig sentir prou còmode i amb una força afegida que em va sorprendre, segurament pel fet d'anar acompanyat i condicionat a un ritme superior al que jo m'hagués imposat en cas de fer-la sol. Així que n'he tret molt bones conclusions d'aquesta marxa i estic molt satisfet del resultat, de fet és el millor resultat que mai he aconseguit atlèticament parlant en quan a posició final, al marge de les competicions escolars o d'empresa.
Començàvem la marxa a quarts de sis, emprenent la primera pujada directa cap a La Mola. El ritme d'aquest inici va ser frenètic, avançant gent de forma desmesurada i amb presses imposades pels companys d'equip. Mai m'hagués imaginat que faria aquesta pujada tant ràpid, pensant en el que quedava i en un més que possible defalliment vist el ritme. M'hagués agradat contrastar-la amb el temps emprat d'ara fa 12 anys quan vaig fer aquesta marxa per darrer cop amb l'Eiger i una amiga, tot passejant.
La realitat però continuava i els companys no tenen gaires ganes d'esperar-me molta estona dalt el primer cim, així que qüasi sense parar continuem cap al Montcau. Aquest tram el vem fer avançant gent ràpida, que havia sortir una estona abans que nosaltres, entre ells la Montse Bergadà qui al final acabaria fent 1 h. més per sorpresa meva. En el puja i baixa d'aquest segon cim, ens creuem amb una desena de corredors que són els capdavanters aparentment. Em segueixo sorprenent i en una baixada molt ràpida cap al Marquet de la Roca, els avancem a tots. Seguim el tram planer fins St. Llorenç Savall amb algun corredor extra afegit a l'equip, que fins i tot ens avancen en la pujada cap als Cingles de Gallifa. Aquesta pujada es fa per una ampla pista força pesada que cal trotar per fer-ne via. Un cop som dalt ja hem aconseguit fer distància amb la resta de corredors i penso que deu faltar molt nivell perquè jo estigui al capdavant en la classificació, amb només un corredor que ens superi. El pas pels controls i avituallaments el fem més ràpid que mai, els meus companys d'equip no estan gaire acostumats a les meves paradetes tradicionals així que m'adapto amb resignació i crec que em va bé, per animar-me i per evitar les darreres amenaces de rampes als bessons que m'han sortit els darrers mesos en marxes llargues.
Passat el poble de Gallifa, emprenem l'ascens al quart pic, el Pic del Vent, tot passant per una urbanització que pinta poc en aquest itinerari de muntanya però crema molt atlèticament parlant. Portem l'equivalent a una marató i em trobo força bé tot i el fort ritme autoimposat. L'etapa fins el següent cim també m'és familiar per una pista que planeja i planeja fins Can Cadafalch. Veient que no ve ningú pel darrera, aconsegueixo mantenir ritme sense forçar més, tot trotant. La darrera baixada és plena de sensacions: són 4 kms. de camí avall amb fort desnivell que aconsegueixo fer com si haguéssim acabat de començar. Els bessons amenacen més que mai però ja hi som. Arribem altre cop a Castellar en 6 h. 45 minuts, qüasi un quart d'hora més que el primer corredor. 53 km. gaudint de valent i que ens fan agafar amb l'Oriol, al Jaume i el Raul, confiança de cara al bon paper que volem fer el dia assenyalat. Allà haurem de fer el doble de distància, i amb molta més gent apretant-nos el ritme segur. Caldrà fer els deure fins llavors i no encantar-se, doncs això que t'hagin d'esperar no ho porto gens bé. Estic molt content per aquest resultat però un xic espantat pel que m'espera.