Sant Jordi de tots colors



Comprar un llibre o la rosa en la diada de Sant Jordi és un fet especial. El sentiment de païs que ens apropa tant a aquesta costum, fa que aquest fet tingui encara més sentit i ens aboca al consum aquell dia, encara que durant tot l'any no comprem cap altra flor ni llibre. Hi ha qui compra per comprar, per quedar bé amb la parella o els seus, però també hi ha qui ho fa per expressar sentiments. Tria i remena abans de decidir-se, evitant la compra impulsiva que la majoria practica. Aquí és on es mostra la Diada en la seva essència, doncs no és el mateix el comprar la rosa en la primera parada que trobem que fer-ho després de passejar i veure unes quantes parades fins a trobar aquella rosa amb la que ens identifiquem. O el que és el mateix, comprar la novetat recentment publicada que s'aprofita del moment mai serà comparable al fet de comprar aquell llibre que fa temps portem al cap tot pensant en la persona a qui l'hem d'obsequiar.
Per sort en aquesta vida, he viscut tots dos episodis, tant el de les flors com el dels llibres. Força anys venent roses i llibres en feines diferents, i a la vegada en entitats singulars que han viscut la tradició d'una forma especial. Podria resumir-ho com un batibull de moments, clients, anècdotes i altre cop sentiments. Prefereixo però el llibre a la rosa, per moltes raons: és una venda més cultural, més variada i més autèntica. Potser ho fa el major valor de l'obsequi, o potser és la seva durabilitat. Es viuen situacions més diverses, com les d'aquell client que et fa pensar en el tipus de llibre que està buscant i que es deixa assessorar, per exemple. La venda de la rosa és però més senzilla i impulsiva, sense desmerèixer la creativitat d'algun florista en el seu treball aquell dia. És cert però, que hi ha roses molt artesanals i plenes de bellesa tal i com són presentades.
Es visqui del cantó que es visqui la Diada, el client sempre la gaudeix més que el venedor doncs al cap i a la fi viu aquell dia com una data festiva,col·locant la senyera al balcó i aliè de l'organització que comporta tot el muntatge d'aquelles parades. El florista i el llibreter en canvi, passen setmanes especulant amb com anirà el dia, en si farà bon temps o no, en si farà una bona elecció en la compra del gènere a exposar... La venda d'aquell dia diuen que representa un 10% del total de vendes anual, i he pogut comprovar què suposa viure-ho en primera persona. No només el dia 23 sinó els dies abans, doncs són els que realment porten feina: companys de feina fortament estressats, dubtes i problemes de planificació, decisions que especulen amb la sort, muntatge inacabable de l'exposició... Tot plegat un munt d'esforç perquè després acabi marxant de la botiga aquell client que no ha trobat roses de color blau o aquella darrera novetat que tot just uns dies abans han anunciat a tort i a dret per tots els mitjans.
El fet real és que Sant Jordi acaba sent sinònim de marqueting, com tantes coses en aquesta vida. Sort que desperta passió encara. Només cal veure les llàgrimes o la decepció d'aquella persona que en acabar el dia no rep cap rosa o cap llibre, d'algú especial de qui l'esperava. Sigui aquesta ocasió o la més clàssica d'intercanvi dels obsequis entre dues persones que s'estimen, són moments carregats de sentiments, és passió per la nostra llegenda.