Pujada al Ristol - Cursa del casal familiar de Viladecavalls (05-11)



Segona vegada que assisteixo a la cursa del poble per excel·lència, aquest cop acompanyat de la família doncs s'estrenava en el món de les curses la meva filla. El dia comença ben aviat amb les curses infantils, on prenem part en la mini-cursa d'1 km. tots dos agafats de la mà. Llàstima que la cosineta se'ns escapa només donar la sortida i ho acusem els 7 minuts llargs de "cursa" amb sentides lamentacions. Sort que al final hi ha una bona recompensa: refrigeri i primera medalla que rep amb molta il·lusió. Només el futur sap si s'enganxarà a aquest món.
Poc després i amb les vistes ara posades en el seu pare, ens concentrem amb els companys del club de corredors del poble per fer la foto de rigor amb uns 60 components. Minuts abans d'iniciar la cursa toca minut de silenci en memòria del company de club Sebastià qui va morir fa una setmana tot fent esport. Entrem junts tots sota l'arc i sortida. És una sort viure aquests events des d'un punt de vista relaxat, com és el cas. Tot just fa una setmana que estava cruixit i adolorit per tot arreu després de més de 100 km. i avui toca velocitat tot i que sigui sense gaire pressió. Hi ha molts companys coneguts i cadascú portem un entrenament força diferent, segur que sóc el que menys asfalt ha trepitjat darrerament però.
Així doncs surto un xic conservador però sense encantar-me i durant els primers kms. planers vaig avançant corredors. L'objectiu és atrapar la companya Isabel qui roda poc davant meu i cap al tercer km. de cursa l'atrapo. Compartirem junts una estona fins a l'inici de la pujada (crono en 20 minuts) on defalleixo lleugerament degut a la important pendent com era de preveure. Tot i així qüasi mantindré posicions al pas pel Ristol (crono 33 minuts i mig), tot i no esperar-ho. A l'inici de la baixada però opto per anar conservador i no forçar gaire els muscles encara ressentits de la Trailwalker, per evitar possibles lesions. Perdo 6 posicions en aquest tram, fet poc comú en mi però que vistes les poques aspiracions i el bon crono que portem, ja està prou bé. Pas per meta en 47 minuts i 50 segons, qüasi 1 minut menys que en la primera edició que vaig prendre part ara fa un parell d'anys. Per les poques aspiracions i motivació que tenia, n'he sortit prou content doncs.
La família espera a l'arribada i aprofitant la bona climatologia, marxem ràpidament altre cop cap al Ristol, per gaudir d'una breu excursió amb ells.