Acampada, indignats i una política que cansa



Comença a ser hora que canvii alguna cosa si volem mantenir les democràcies a l'ordre del dia. Darrerament les diferents manifestacions i actes multitudinaris amb acampades als centres de les ciutats, assamblees populars i retòrica constant, ens han copsat l'actualitat i no ha estat pas una qÜestió d'atzar. Som molta gent la que pensem que la política actual ens està cansant, amb el pas de les legislatures on es van prenent el poder uns als altres per acabar ocupant una cadira i seguir fent el mateix: governar des de dalt, no pas des d'abaix com creiem que caldria. Tot plegat penso que hauria de ser més popular i transparent. D'acord que opinar és gratuït i que dirigir no ha de ser mai gens fàcil vista la diversitat en la que vivim. Perquè no podem optar per una política assambleista, on qui decideixi sigui el poble d'una forma ben organitzada ? Sense partits polítics que manifestin una postura de campanya, i que després acabin fent el que més els convingui. Tot plegat podria semblar caòtic d'organitzar, però en ple segle XXI si més no hauriem de perdre la por i intentar fer quelcom al respecte. Amb la societat actual prou desestabilitzada com està, no ens hauria de costar gaire provar noves formes de dirigir el país i els pobles. Potser ens serviria fins i tot de sortir d'aquesta cansada crisi econòmica, o no. En tot cas no perdriem res per fer un intent, malgrat ser conscient que esforços i canvis com aquest queden molt lluny.
Cada cop que vec els cartells de campanya arreu penjats sense cap ordre i la correspondència enviada de les diferents forces polítiques m'afligeixo: quants diners llençats i quina poca esperança hi alberguem. Menys de la meitat de la població amb dret a vot acaba exercint, i tots frisem perquè no ens toqui ser president o suplent de mesa el dia de les eleccions. Quan hi acudim, ens quedem bocabadats veient la quantitat de butlletes que hi ha repartides entre moltes forces polítiques, amb noms de gent que no coneixem i que ens han d'acabar representant. Perquè ha de ser així ? És trist pensar que és perquè toca i prou, si tenim present la societat de canvis en la que formem part. Podrien pactar entre totes les candidatures i formar un govern conjunt pel bé de tothom. Un govern del poble, sense decisions unilaterals, sense interessos particulars, sense corrupció, sense discussions entre partits. La unió faria la força. Sincerament, cada cop trobo més horrorosa la figura del "líder de la oposició". Oposició a què ? A governar ? A deixar fer bé les coses i trobar consens ? No ho entenc. Perquè aquesta figura no pot arribar a ser el vice-president i mirar de treballar colze a colze amb el president escollit ? Verdaderament costa molt de pensar que encara existeixin centralismes i forces de dreta i esquerra. Ara no toca, ara és hora de col·laborar. I si tantes ganes tenen de manar, sempre es pot pensar en un govern rotatiu, que podria arribar a ser més enriquidor i interessant per tothom fins i tot.
Indignat és la paraula del moment, és un mot que ho diu tot. Encara que tinguem feina, estabilitat i no mostrem una preocupació aparent ni ens decidim a plantar una tenda al mig del carrer, estem cansats del sistema. Tant de bo falti poc pel canvi.