Instants de si



Bocí de vida, moments sublims i irrepetibles. De sobte són protagonistes o per naturalesa s'hi fan. Segons, minuts, hores que es fonen en un instant de si. Inerts o no, aporten emoció i desborden sentiments com mai. Ni es poden viure com un moment qualsevol, ni es poden descriure amb la mateixa naturalesa. Allà estan, pendents que ens hi atansem i els temptem, per donar-nos força i encara més motius per seguir endavant :

No podrem recordar el nostre naixement, però si veure néixer.
Aquell primer petó de la persona que estimes,
el moment que et promets, el dia del casament.

Instants curiosos i plens de vida, com el poll petit trencant l'ou,
i l'arbre en mostrar el primer brot. La flor en obrir-se.
Quan la llavor és arrencada pel vent.

Assolir aquell repte esportiu, acabar la primera marató.
Conquerir el primer cim.
Ser seleccionat en una entrevista de treball,
aprovar unes oposicions o aquella prova impossible.

Acaronar un cadell mentre et llepa inocentment la mà.
Donar consol al teu fill quan plora al no tenir-te.
I la seva desbordant emoció en veure l'habitació amb els regals de Reis ?

Rebre la bona notícia tan esperada sobre aquella malaltia.
Recuperar el coneixement passada l'operació,
sobreviure a l'accident.

Aquella gota que es torna pluja, després de la llarga sequera.
L'eclipsi, l'aurora boreal, la troballa de l'arc de Sant Martí,
una posta, una sortida de sol imborrable.

Entrar a la primera casa, al primer cotxe, per primer cop.
Aquell viatge, aquella experiència única, aquell desenllaç.
Retrobar els teus, després de tant temps absent.

Obrir els ulls en alçar-nos del llit cada dia...