Muntanyes altes del Pirineu



Desconectar a base de tresmils. O el que seria el mateix, retrobar-se amb la pròpia ànima fent allò que ens agrada en el moment adequat.
Incloure't dins la naturalesa i experimentar la calma és el que et permet quan fas ascensions en alçada, i això és precisament el que a uns quants ens agrada fer quan la realitat del dia a dia t'ho permet. Petits balsams que trenquen la rutina laboral i familiar, i que a títol personal trobo més que interessants i necessaris. No calen llargues desconexions fent travesses en alta muntanya o empalmar jornades dures de fatiga plenes de desnivell. És tan senzill com escapar-se un cap de setmana amb un objectiu clar, que si s'assoleix doncs molt millor. I tenir els Pirineus tant a prop de casa és més que temptador, per no haver-se d'aprofitar quan la situació ens ho permet o quan el cos ens ho demana.
Quan som joves lliures de responsabilitats familiars n'abusem i n'hi ha qui fins i tot l'acaba convertint com a principal activitat d'oci. Quan som pares de família la cosa canvia i ho acabem convertint en escapades ultra-ràpides, amb les hores més que planificades i resant al cel per tal que ens doni el beneplàcit. Són escapades plenes de sentiment de responsabilitat, doncs tot i que ens permeten desconectar física i mentalment, difícilment deixem de pensar en el que tenim a casa.
I què serien els Pirineus sense el seu bicentenar de tresmils ? Segurament una serralada més dins la geografia, res fora l'habitual. El fet que alguns cims superin la xifra dels 3.000 metres d'alçada és el que ens té copsats, arribant fins i tot al punt del coleccionisme. Una gran majoria ens conformem en anar conquerint i descobrint-los sense ànsies, mentre la vida i ells mateixos ens ho permetin. Pel meu cas portaré només prop d'una vintena, així que encara queda força món pirineaic i les seves valls per a descobrir. Tots ells tenen quelcom d'especial i cadascun ens aporta records diferents segons la cara ascendida i els companys de camí.
Sembla curiòs però com un conjunt de roques multicolor, uns corriols units per fites, unes congestes de neu que donen pas a llacs i rierols fascinants, una vegetació i fauna tan diferents a les de baixa alçada, poden donar pas a un paisatge que ens copsi de tal manera. Al marge de les inoblidables vistes cimeres, quelcom màgic ens atrau i ens hi fa tornar, un any rera un altre. És la nostra cura i un indret que mou i calma passions