Duatló de Puigmal - Núria, del projecte al record



Rondava l'any 1997. Uns quants amics units per la muntanya i la competició comentàven sobre nous reptes i proves del calendari: rallis, esquí de muntanya, travesses. Arreu participaven tot representant la nostra entitat. No eren temps de gaire proves, cada cap de setmana una prova al calendari. L'inquietut sobre el perquè el nostre Centre Excursionista no participava de forma activa en l'organització de cap event, anava obrint-se camí. S'havia de fer quelcom o la rutina anual del costum d'enfrentar-se amb el mateix calendari de proves els podia acabar per fer perdre l'afició.
L'Oriol i el Manel, com en forma de tribut a la tradicional cursa social de la Núria-Puigmal-Núria, aposten per aquella zona. Calia fer un test de reconeixement per a estudiar la viabilitat del projecte inicial, un projecte pioner que pretenia portar a corredors i ciclistes de forma combinada al cim més alt del Pirineu oriental. És així com va néixer la Duatló d'Alta Muntanya de Catalunya, primera en la seva modalitat en aquelles alçades. D'un senzill dia en que quatre amics destinaven unes hores a fer l'itinerari planificat, a un projecte plè de records, èxits, bons i mals moments, que ha esdevingut un any o un altre, una cita obligada per a qualsevol esportista de muntanya. No conec encara ningú que no hagi sentit a parlar mai d'aquesta duatló, que compta ja amb 14 anys d'història.
Com tots els inicis, planificar tot el que abastava la prova, va representar una tasca complicada. Finalment vuit amics s'assentaven a la sala de juntes de l'antic local del Centre per a definir pautes i distribuir l'organització. Calia posar nom, inscriure-la al calendari, i fer-ne difusió. No era gens fàcil prendre acords entre tanta gent, hi havia moltes ganes de fer però poc consens en la presa de decisions en certes qüestions. Malgrat tot, el projecte va veure la llum un 18 d'octubre, gràcies en bona part a una vuitantena de socis i del recolzament de tota la junta del CET. Famílies senceres i gent de vàries seccions de l'entitat van ajudar a tirar endavant el projecte.
El muntatge no era gens fàcil, no teniem experiència en aquest camp organitzatiu però si moltes ganes i un bagatge com a esportistes i grans amants de la muntanya. I aquesta va ser l'altra base de l'èxit de la prova. Calia buscar esponsoritzacions, definir els punts d'avituallament, treballar sobre com fer les inscripcions, dissenyar el díptic promocional de la cursa, decidir sobre els dorsals necessaris i obsequis dels corredors, cercar voluntaris col·laboradors, implicar l'Alberg La Farga i l'Ajuntament de Queralbs, concretar els recursos necessaris i coordinar les diferents entitats implicades perquè tot sortís perfecte. I així va ser, gràcies a la voluntat i temps dedicat per molta gent del nostre Centre, com es va aconseguir tot. Un responsable per a cada tasca i un seguit de reunions esmerçades que portaren a bon fi.
La primera edició va aplegar més de doscents duatletes, tot un èxit per aquella època. Poc conscients seriem que amb els anys la prova aniria creixent fins haver de limitar el nombre d'inscripcions en vàries edicions als 800 participants, suposant un aconteixement anual clau per al Centre tant a nivell de difusió, com de mostra d'associacionisme com econòmic. L'envergadura i el prestigi adquirit per la nostra Duatló era tal que cap altra entitat es va atrevir a definir un projecte similar fins al cap de quatre anys. Però els problemes típics que poden sortir en l'organització de qualsevol prova en alta muntanya també hi eren presents, i posaven any rera any a prova la capacitat organitzativa i dels recursos del Centre. En cada edició s'havia de millorar l'atenció al corredor, així com calia anar millorant aspectes tècnics del recorregut i de l'organització interna. La dedicació de tots era voluntària però erem exigents doncs ens estimàvem la prova. En la desena edició, fins i tot es va fer possible una doble duatló per a celebrar l'efemèride.
Aquests projectes requereixen de moltes hores de dedicació i compenetració entre els seus responsables, no tan sols el dia assenyalat sinó durant els mesos previs. Moltes tasques a coordinar perquè no falli res en unes hores. Cal garantir la seguretat i la complaença del corredor, cosa gens fàcil quan parles d'alta muntanya i sent conscients que hi participa gent inexperta. Comprar i aprovisionar avituallaments, reservar i preveure tots els elements materials necessaris, gestionar les inscripcions, mantenir la promoció de la prova, treballar i millorar sobre el contingut de la bossa del corredor, demanar permisos, contactar entitats i buscar socis i amics del Centre per a fer-ho tot possible. I quin millor reconeixement a tota aquesta tasca prèvia, el veure com la gent respon davant tanta organització, sigui reflectint-se en desenes de persones carregades de beguda i menjar pujant al Puigmal a canvi de res per a fer possible aquell avituallament els primers anys quan no es podia assumir el cost de l'helicòpter. Un reconeixement també reflectit en els pocs dies que es necessitava per omplir les inscripcions i per veure any rera any la sala del "briefing" plena a vessar de gent. Senzillament impressionant.
Catorze anys de Duatló són molts anys i una bona mostra de la salut de la mateixa. Durant aquest temps hi ha participat força gent diferent, no només fent-la sinó organitzant-la. S'ha anat rellevant la gent encarregada de liderar el projecte i els col·laboradors que ajuden aquell cap de setmana, doncs com tot en aquesta vida, la dedicació a activitats altruistes varia cada any segons la realitat i preferències de cadascú. Deixar de participar en projectes com aquest és una decisió difícil i més encara si hi portes força anys al darrere doncs s'acaben estimant. Tot i l'escenari actual, amb un creixement important de noves proves competitives que s'incorporen al calendari any rere any, es recorda la nostra prova amb nostàlgia i en diuen excel·lències. Esperem que hi hagi Duatló per molts anys i que força gent pugui viure-la si més no com molts l'hem viscuda. Sigui com a duatleta o com a organitzador. Amb il·lusió i voluntat de fer les coses ben fetes.