Marató del Montseny (11-2011)


Gaudir corrent és una aspiració que pot semblar fàcil per qualsevol corredor, però no sempre es gaudeix de la mateixa manera. El desnivell, el paisatge, l'ambient, el marcatge, la distància, etc. són aspectes molt importants a tenir presents en el desenvolupament de qualsevol cursa de muntanya però evidentment la meteorologia pot tenir la clau. La primera edició d'aquesta marató n'ha estat testimoni doncs malgrat comptar amb una organització excel·lent amb majúscules, el temps ha estat l'autèntic protagonista. I amb tot, força corredors erem els que competiem amb la sensació d'estar disfrutant com mai, per viure una experiència diferent, alhora preocupant per la ignorància del que succeiria fins al final, però diferent.
Una pluja constant durant TOTA la cursa i que per moments castigaba, boira arreu els cims, camins fets rius, fang, fred intens a les carenes cimeres ajudat per ràfegues de vent superiors als 100 kms/h. Senzillament una situació que superava qualsevol previsió, i que va acabar suposant força ensurts a corredors i organitzadors. Pel que fa a mi, la prova es va superar amb escreix fruit principalment de la voluntat per sortir-se'n i gaudir al màxim el moment. Aquelles hores van ser estranyes però que ara enyoro vist el que es pot arribar a disfrutar una situació adversa.
Feia cosa d'un mes que amb l'amic Xavi portàvem planejada la nostra participació en aquesta prova, i després d'algun que altre problema en trobar inscripcions, finalment vàrem aconseguir ser a la línia de sortida. Ell feia qüasi 10 mesos que no competia i això complicava aparentment la cursa íntegrament compartida. Després de saludar la gent coneguda i mullar-nos abans de sortir ja, comencem a ritme tranquil però amb molta motivació. Voliem aprofitar al màxim les hores cedides per la família, i si podia ser plegats, perfecte. Passat el primer km. arriba la primera sorpresa i és que calia travessar el riu Tordera per dins, així que vem fer-ho amb aigua per sobre els turmells.
Anem avançant corredors lentament i malgrat voler ser conservadors, la vena competitiva smepre ens acaba podent ! Em vaig fixant en si trobem la Sara, companya de la marxa d'Oliana, doncs sé que és entre nosaltres però anem tant tapats que costa reconèixer la gent. I per fi l'atrapem, així que la saludem i li desitjo sort. Si fa un parell de mesos aconseguiem fer plegats força kms. per portar ritme similar, avui portem estratègies diferents penso, i la pujada complica qualsevol conversa, i més quan vas acompanyat. En acabar resulta que acabarà primera fèmina del dia, i ja porta 3 curses seguides fent-ho ! Nosaltres continuem amunt en 6 km. de pujada moderada i sense deixar de mullar-nos. Després d'un tram molt bonic i corrioler, planegem uns 10 kms. passant pel camping de Les Illes fins l'Hotel Sant Bernat, indrets que haviem conegut feia uns mesos per St. Joan.

La marxa continua aquest cop cap amunt. Cal remuntar uns 700 m. de desnivell fins el coll del Matagalls. El Xavi s'avança mentre jo m'asseguro d'alimentar-me bé. Se'ns ha ajuntat el Dani, company de l'associació Corredors.cat, i junts compartim camí des de fa estona i tota la pujada. Em trobo bé però cal ser conservador doncs un ja sap que aquestes pujades no són el seu fort. Engullim un gel energètic entre tant anem avançant i mantenint posicions, però 1 km. abans de coronar, el camí planeja i amb el Xavi ja el coneixem, així que aprofito per tirar fort doncs el fred és intens i el vent ens castiga de forma preocupant. Pensant en que hem de fugir l'abans possible d'aquest infern, forço el ritme i avancem un munt de corredors que avancen confusos i copsats per la situació.
Portem la meitat del recorregut i ens trobem bé, però baixant cap a Sant Marçal noto que ell es despenja per moments, deu ser per conservador penso. Arribem al km. 25, punt clau del dia on hauriem de fer un bon avituallament però que el temps ho evita per variar. Tenim per davant el segon festival de pujada del dia, i a sobre no anem gaire ben alimentats: només taronges i platans. Al marge del temps, aquí tothom corre i qüasi que no s'aturen així que no val a badar i sense adonar-nos ja som zigzaguejant en busca de la carena de Les Agudes. Hem recuperat alguna posició més i ho seguim fent al llarg de la pujada. El Xavi em renya doncs no se la vol jugar però jo em trobo fort, i vist el dia, m'arriben ganes bojes d'arribar el més aviat que pugui. Em retinc però mentre ell puja més lent doncs tampoc el vec malament i seria de mal company deixar-lo aquí vist les curses que portem plegats i l'esforç que ha fet per ser avui aquí amb mi. Un cop dalt, les ràfegues i el fred resusciten i ens empenyen a tota una filera de corredors que hem coincidit, a cercar la baixada el més aviat possible. Per sort ens avisen que no caldrà coronar el Turó de l'Home, per qüestions de seguretat. Per moments penso que avui hauran de treure a força gent amb hipotèrmia i jo no vull ser un d'ells així que cal anar amb molt de compte i no caure. Sort també que porto el track com sempre al GPS i estic tranquil de no perdrem. M'avanço fort per treure'm els 2 kms. de carena fins el coll del Turó on sé que hi ha una nombrosa representació de l'associació a qui tinc ganes de veure. I després de veure el muntatge que tenen fet entre furgonetes i una autocaravana, vec que aquí no hi pintem res i que ja hi haurà millors dies per xerrar. Per sort el Xavi enllaça ràpidament també i ni s'atura. Acomiado als amics que puc i m'espanta pensar les hores que hauran de pensar en aquella situació extrema (tot com a voluntaris...) Queda una llarga baixada sense descans d'uns 13 kms i que promet ser perillosa vist els seus primers metres. Corre força aigua i mentre em sorprèn l'amic Pau qui ha vingut a veure'ns i ens abracem, perdo de vista al company. Anava ben errat quan pensava que faria la baixada tot sol, doncs resulta que és el Xavi qui em tiba ara i em força a perdre la prudència per moments. Ara té ell la pressa per arribar i jo començo a preocupar-me doncs m'han sortit les molèsties entretant en la inserció del muscle soli/tibial al turmell i encara queda força baixada. Algun que altre corredor es va quedant aquí també, així que portem força kms. sense que ningú ens avanci. Això anima qualsevol i ens convida a mantenir el tàndem amb força. Per sort la pluja i el fred han amainat lleugerament i sense adonar-nos ja som amb vistes a St. Esteve de Palautordera.

Els darrers kms. són molt bonics, passant per un indret amb un castell magnífic, i encara ens espera el segon pas pel riu, aquest cop amb l'ajuda d'una corda doncs el cabal ha incrementat de forma important i hi ha un risc alt de caure dins amb el que això suposaria. Arribem al poble sense forçar el final malgrat veure nous corredors davant nostre. Ja en tenim prou per avui després de 5h. 42m. sense parar. Hem gaudit plegats i això és el que compta. Sort de la dutxa calenta que ens espera i que ens fa pensar en el dinar que tindrem ja parat a taula. Un dia força especial per haver fet bé les coses i per haver comptat amb la sort quan més la necessitàvem. Que bonica és la vida del corredor de muntanya !
veure detalls