Parlem de crisi, parlem d'egoisme


Ja fa força mesos, anys, que vivim inmerssos dins d'aquesta crisi econòmica però també penso que social i de valors. Tot començà en la famosa crisi del totxo, precedida d'una època de bonança a tots els nivells: baix atur, consumisme sense límits, crèdits a dojo, creixement de la classe benestant, vivendes sobre-valorades... Pocs o ningú s'esperava que en tan pocs mesos es giraria la truita i arribariem a l'extrem en el qual ara ens trobem. I és clar que se n'han derivat conseqüències evidents i que cada cop es van accentuant més al ser tothom conscient de que costa veure el fi d'aquesta crisi. La tenim aquí i ens fa por pensar que no en sortirem mai més. Viure dins una crisi permanent.
La situació actual ens porta davant una societat polaritzada en certa manera: gent amb molts pocs recursos i passant penúries per tirar endavant, i gent que es beneficia d'aquesta situació i en sap treure un profit. I pel mig, doncs altra gent que anem fent, queixant-nos o fins i tot maleïnt als segons i obviant els primers. No hi ha ningú que no conegui cap cas de tots dos extrems i la majoria anem fent com qui no vol o no veu la cosa. Cada cop costa més pensar en la resta de societat, hi ha molta gent allà, masses coses que fer, masses anys per davant, i sobretot, una família (la nostra) per procurar-li el millor benestar. No tenim suficient amb el mínim, doncs si podem disposar d'allò que ens facilitarà encara més la nostra vida o la dels nostres, destinem el temps que calgui per informar-nos i ho acabem comprant o contractant. Encara que ens sigui imprescindible. Bé podriem destinar aquest temps i recursos a qüestions solidàries, segur que així tindriem un món millor i les properes generacions el gaudirien. Però això tornen a ser figues d'un altre paner. Jo d'això en dic egoisme. Quan pensarem i obrarem diferent ? Potser ha d'arribar algun dia en que l'educació es basi en aquests principis o s'estandaritzin aquests valors i es margini el poc solidari.
Tampoc es tractaria de fer cap gran esforç, només seria qüestió de prioritzar. Viure per un mateix, i viure també pels demés. Recentment la coneguda Marató de TV3 va recaptar més de 7 milions d'euros per a una bona causa. Pot significar molt però només significa 1 € per cada català. Segur que hi falta l'aportació solidària de molta gent que pot però que prefereix buscar més rendiment pels seus estalvis, doncs que li paguin un 3,75 % no és suficient i vol un 4 % El rendiment d'una part d'aquests estalvis invertits en causes socials pot ser infinítament superior en retorn emocional, un valor incalculable. Si un és ric, pot seguir sent-ho així. Tant debò aquesta crisi ens ajudés a canviar els valors i en sortissim reforçats tots plegats. I per tots plegats entenguis aquells amb ganes de viure com cal i no a costa dels demés.