Art comercial, manera de viure



Vendre o morir. Tampoc cal ser tan radical, no ? Quan un es troba a gust amb allò que representa i que ocupa la major part del seu temps, és un fet important a tenir en compte i que es mereix un post per curt que sigui en aquest blog.
L'art de la venda és quelcom que m'atrau fins al punt que, tot i no estudiar-ho mai ni captivar-me de petit, hi he acabat dedicant tota la meva vida laboral. Primer en un comerç, després en un gran magatzem, en una entitat financera, i de moment en una fundació. Arreu venent i intentant vendre, sense pensar en cap altra vocació laboral, i mira que n'hi ha de coses per fer en aquesta vida. I això que la geologia m'apassionava durant el batxillerat.
Vendre m'atrau i em fa feliç. Et dóna felicitat quan aconsegueixes allò que et proposes, per poc que sigui. Importa el quant però també el com i això és el que ens fa mantenir l'afició. Amb el pas dels anys no ha canviat la forma ni les habilitats, però si ho han fet els mitjans que ens ajuden així com les tècniques. Interactues amb tot tipus de persones, gent agradable i gent estrafolària, vius anècdotes, visites que et sorprenen, i fins i tot arribes a fer amistats de debò. El naixement no ens dóna pas les dots suficients com per ser un bon venedor ni ens condiciona. Jo he après amb el pas del temps que l'experiència ho és tot i et dóna do de paraula i taules per sortir-te'n amb la teva. Va amb la persona i les ganes que hi poses, i en el meu cas, lluny de considerar-me un bon venedor, m'hi dedico per a gaudir-ne. No condiciono pas la venda per l'amistat, ni sóc partidari d'utilitzar tàctiques agressives per al final, emportar-te una mica més de sou. Crec que durant la venda ens hem de sentir sempre bé amb nosaltres mateixos, i prioritzar la relació amb les persones per davant dels resultats.
Vivint venem i també és venent com vivim.