De família nombrosa


Q
uatre germans, els pares i l'àvia per casa. Coses d'altres èpoques, molt poc comuns el dia d'avui on les unitats familiars les formen tres o quatre persones habitualment. A casa es creixia voltat de gent i no hi havia temps per manies. Ser el petit et suposava veure les coses des d'un punt de vista curiós, sempre aprenent i sempre rebent. L'organització diària era digna d'admiració: el menjar, el vestir, la neteja, l'oci, l'escola, tot era compartit. No era temps d'ordinadors ni xarxes socials. Viviem d'una forma més endreçada, on la monotonia era un tòpic. Ens llevàvem plegats, ens vestiem sense complexes, anàvem acompanyats a l'escola tots els germans junts, dinàvem, sopàvem i dormiem 3 en una habitació i la germana a l'altra, ben tranquila i sola. Evidentment els germans grans eren els que marcaven el ritme i una influència a tots els nivells, amb qui et fixaves i admiraves inevitablement. Els pares treballaven força hores, les necessàries per poder mantenir la família nombrosa. Recordo m'expliquen que es va passar una època de penúries, on faltava de tot a casa mentre el pare no tenia feina. Jo llavors no n'era conscient, i ara que som nosaltres qui hem fet família, valorem la feina feta a casa durant aquells anys i el tracte rebut. Sense deixar d'estimar, es patia d'una altra manera. Hi havia més temps pels valors i els costums.
A taula seiem tots 7 al primer crit, amb el pare de cap de taula. El televisor era amb nosaltres, un immobilitzat imprescindible per la sobretaula, allà tots junts encara sentats al sofà. I quin sofà ! Viviem en un pis ampli llogat, tercer pis sense ascensor. La compra quan es feia era important, ompliem el carro com cap altra família al supermercat, tot per necessitat no pas amb productes de vici. Amb vehicles de classe mitjana i aguantant-los al màxim. Sense luxes ni modernitats. Vivint amb el just, a anys llum de com ara vivim. I el fet de ser molts en poc espai, propiciava converses constants i una relació propera. Sempre hi havia algú per fer-te costat i compartir l'experiència del moment. Es feia estrany arribar a casa i trobar-la buida, molt estrany i difícil de recordar. Ser família nombrosa però també comportava malestar i desavinences: en posar-se d'acord en el programa de TV, en rebre menys regals i atencions que quan és fill únic, en organitzar les tasques de casa, en desplaçar-se doncs no hi cabiem en un vehicle...
El model de família nombrosa trobo que és un model de prosperitat i d'afany de felicitat. Sempre que no se n'abusi de la nombrositat, és clar. Jo en guardo excel·lents records, i m'agradaria mantenir-lo i promoure'l entre la societat benestant que ens envolta