Avui faig anys, encara que només siguin tres

"Ja sóc gran" Això és el primer que li ve a la boca. Aquell espinguet que corre, innocent, de fàcil conversa i que obvia la realitat que l'envolta, es pensa que ha madurat per moments i que l'hem de valorar no pas com una simple criatura. Cagundena, si tot fos tan fàcil... Jo sé fer això, jo sé fer allò, ara te'n deixo anar una que no t'esperes, xerro pels descosits, m'aixugo soleta quan orino, vull triar-ho tot jo, demano atenció en qualsevol moment, faig les coses poc a poc i no m'agrada que m'ajudin. Estic excusat de qualsevol acte doncs sóc petita i sense guanyar diners ni treballar, m'acaben comprant les coses que vull. A qui no li agradaria trobar-s'hi de nou ? Unes setmanes abans de l'aniversari la realitat canvia per casa. Ella agafa protagonisme i tot doncs comença a girar al voltant d'aquesta efemèride. Tot just fa quatre dies del Nadal i ja està tornant a pensar en regals. No podrà escollir quin tipus de festa vol, ni els amics que vindran, ni amb prou feines el pastís. De fet en el fons, tant li fa ja que el que realment vol és que vingui gent a casa i que comenci la seva festa, aquella en que ella bufarà les espelmes i ningú més ho farà. Un vestit nou estrenarà i la mare la pentinarà com una princesa, per quan acabi de posar-se guapa, enmirallar-se sense parar. Pot tenir això preu ? El pare s'infla d'inflar globus i penjar guirnaldes arreu. No és la seva festa però com si ho fos doncs la felicitat de les nenes en aquests dies és tal que te la fas teva. Al cap i a la fi només vindrà família però tan se val, s'ha de correspondre les seves expectatives. Pensar en jocs fàcils, en regals que li vinguin de gust, en consentir-la una mica encara que sigui per unes hores, en aquella Coca-Cola i aquelles llaminadures especials que li faran obrir els ulls. Caldrà vetllar perquè li deixin alguna cosa quan caigui la pinyata i sobretot que ningú la molesti ni li faci mal durant tota l'estona que duri la celebració. Ella, tan petita, tan poca cosa que era i tan que ens està omplint ja. I és clar, la germaneta gran s'ho mira amb enveja i desitjant que li arribi l'hora. Perquè els ha d'agradar fer-se grans i descobrir un món diferent, ple d'experiències noves però també ple de riscs ? Penso per moments que si agafessin plena consciència, s'ho pensarien dues vegades abans de dir-ho