Marxa del Cap de Creus (04-12)

Feia més de mig any que no portava el cos al límit en una marxa d'ultrafons i un ja en tenia ganes. Aprofitant que la Trailwalker torna a ser a prop, vem decidir amb 2 companys d'equip, el Raul i el Xavi, fer-hi cap, i provar-nos per veure com responiem en llarga distància després de tantes setmanes enllaçant entrenaments llargs. Així que per acabar d'aprofitar la Setmana Santa, em toca matinar per acostar-me desde el càmping prop Berga fins a Llançà, en poc més d'un parell d'hores. Arribo a temps per prendre el dorsal, saludar els amics i gaudir d'una sortida original pel fet de fer-se al mig de la sorra de la platja. 400 corredors i marxadors ens hi apleguem, i al capdavant, el Raul que ja s'escapa seguint de prop el Jaume, company d'equip l'any passat del repte solidari, i que acabarà per guanyar la prova emprant només 9 h. 20m. El Xavi i jo iniciem plegats els 87 km. que ens queden per davant, ell és més ràpid i fort però no té gaire experiència en proves d'aquest tipus, malgrat ser el segon cop que la fa. Primers kms. conservadors amb una cinquantena de corredors al davant que anem avançant regularment fins al km. 32 aprox, amb pas pel cim del Puig d'Arques i descens altre cop cap a Llançà. Aquí ell es comença a quedar i malgrat començar la segona pujada forta del dia, em vec amb forces per tirar i evitar que una corrua de corredors que venen pel darrera m'avancin també com ho estan fent amb ell. No estic però del tot sencer, doncs fa calor i això mai juga al meu favor. El pas pel monestir de Sant Pere de Rodes el faré amb una trentena de corredors al davant, i a partir d'aquí s'inicia una cresta un pèl corrible, per gaudir de valent de les vistes. Un moment especial que comparteixo amb uns quants corredors que ja m'han atrapat i que no em vec amb forces de seguir. Seguim en direcció a Cala Jòncols, on hi arribo després d'una llarga baixada pesada per pista. Toca descansar una mica i mirar de recuperar-me de l'inici de rampes musculars que un ja comença a notar. Al cap d'uns minuts arriba per fi el Xavi i continuem, ara si, plegats fins al final. El pas per Cadaqués és molt interessant, ple de turistes, i on aprofitem per menjar una tarrina d'arròs que em salvarà la jornada. Abans d'un quart d'hora i havent parlat amb la família, engeguem de nou direcció al far del Cap de Creus per un camí un xic trencador. Fa estona que no vé ningú pel darrera, de manera que anem fent a un ritme més tranquil. El far és a menys de 30 km. de l'arribada, i aquí comencen les males sensacions per a tots 2 . Jo qüasi bé que no ingereixo res més, a part de mantenir les molèsties musculars i de retrobar-me amb els problemes urinaris com l'any passat. Ens passen gent i més gent en poc més de 15 kms. , prop d'una quinzena. Ens mantenim però a distància doncs les ganes d'arribar hi són. Darrera baixada des de l'ermita de Sant Baldiri fins al poble del Port de la Selva, corrent amb compte de no caure. Darrer avituallament i moment clau en el que el Xavi inicia la seva remuntada. Som al camí de ronda que uneix els 2 pobles i ell s'ho coneix a la perfecció, al marge de tenir la família esperant-lo a l'arribada. En uns 7 km. em prèn prop d'un quart d'hora i avança una vintena de persones, es nota que és un bon maratonià. A mi se'm fa pesat i mantinc ara si posicions, per acabar arribant dins els 40 primers i en 12h. 36m. Ja està, feina feta. Sort tinc que m'acull la família del meu company aquella nit. He patit de valent altre cop, no hi comptava. Caldrà fer una valoració exhaustiva del perquè, doncs en un mes això no es podrà tornar a repetir si el que vull és fer equip.