Monarquia i religió

Viure entre mentors, guies espirituals i persones de referència és quelcom que ens afecta en gran mesura. Malgrat no ens hi identifiquem, allà hi són i hi hem de conviure inevitablement. Això ens porta a rebre constants impactes de la seva influència i que a la vegada fa que se'ns generi opinió al respecte, generant-nos a la vegada més odi, passió o ignorància. En un món global i compartit tot hi cap. La història de la humanitat ha volgut que les religions per una banda, i els grans líders territorials per una altra, condicionessin la nostra existència i evolució en tot moment. Els nostres avantpassats hi han conviscut, amb major repressió vers qui s'hi oposava, sort en tenim doncs que ara podem viure més o menys en pau i ben tranquils de poder manifestar-nos obertament sobre les nostres creences i opinions. Si ! El món ha canviat. Podem fer el que vulguem i expressar-nos. Si no ens agrada la gestió dels monarques o la influència espiritual dels Déus i els seus respectius representants, ho compartim i ho posem en debat. Clar que també podem ser-ne passius i seguir vivint amb el que toca i el que ens han donat. Com una part de la societat, estic cansat de tot això, per mi és parafernàlia pura. Tants impactes i influències per a què ? Per a dir-nos com hem de viure sota una imposició? Per mi va tot dins el mateix sac. Potser a algú li és de molta ajuda i un motiu més per a viure o per sentir-se segur i amparat. Tot plegat són líders de referència i prou, per uns prescindibles i per altres impossible de prescindir-ne. El que no és just és no poder decidir al respecte i tenir-ho sempre al voltant, com si fos la nostra consciència. És el que hi ha, una càrrega que molts portem al damunt, ens agradi o no. Grans palaus i edificis religiosos per al culte. Això és el que hem volgut i el que tenim. Uns han necessitat conviure i prodigar a través d'aquests grans edificis, sense ser conscients del nostre origen real. La naturalesa i els boscos ens van donar un marc ideal per a viure, sense ningú pel damunt i només envoltats per líders socials pròxims. De fet segurament aquest és un dels motius que ens porta a molts rebutjar insconscientment qualsevol altre líder i creença. El món però ha evolucionat i ara és el que ens toca viure, sentint sermons i parauleries a totes hores. Sort que el jovent cada cop és més agnòstic, passa de tot plegat i rebutja monarquies com la nostra. Cada cop som més egoïstes i ens preocupa més el nostre entorn immediat. Si no li trobem cap sentit als discursos tradicionals i a la seva rutina, llavors perquè no manifestar-ho i posar-ho a debat ? Tampoc penso que calgui enfrentar-nos a una religió o a una forma d'estat, i obsessionar-nos en la seva crítica i rebuig. Senzillament poc hi podem fer, i si algú li troba sentit realment doncs endavant, que hi perdin el temps en la seva defensa i en el seu aguard. Amb tot el meu respecte.