Cronoescalada al Cingle Gran de Vacarisses (05-12)

Segona experiència en aquest camp esportiu, sense dubte, el meu pitjor tipus de repte atlètic. La meva envergadura junt amb la calor fa una combinació poc apropiada i, malgrat l'entrenament o les ganes que hi posi un, es fa impossible l'aconseguir assolir posicions capdavanteres. Tot i així, el fet que ens apleguéssim una quarantena de corredors i corredores, va fer possible que em colés en una sexta posició d'una forma un tant inesperada sent conscient del gran esforç realitzat tot just 2 setmanes abans i un procés diarreic patit el cap de setmana anterior. Amb un temps de 10 minuts i 20 segons em vaig fer amb el cim d'aquest petit poble, amb el que acostumo a col·laborar a nivell d'organització de la cursa de muntanya implantada fa 5 anys per l'amic Toni. El fet que el primer entrés a 1 minut i mig és una dada que fa palesa la meva escassa aptitut per aquests reptes curts i intensos.
Tot plegat, una bona manera de justificar una simple jornada d'entrenament, en època de sequera en quan a ganes i previsió de participació en més reptes.