Entrenament per Mossèn Homs

100 entrades en un blog no són gaires però per un representen moltes quan penses en els motius del seu inici. Començar un blog és molt fàcil avui dia, quanta gent s'engresca i en qüestió de dies s'oblida. No és el cas però de gent com en Pep Moliner per exemple, un blocaire terrassenc de referència, arrelat que desde fa una pila d'anys és al capdavant d'una magnífica iniciativa que es celebra tots els dissabtes de l'any.

La qüestió passa per aplegar el màxim nombre de corredors a la Torre de Mossèn Homs, a les 8 a.m. i fer un circuit plegats per muntanya d'uns 10 kms. per camins diferents. No tindria molt mèrit l'assumpte si no fos per la rotació i fidelitat de la gent a la iniciativa. Hi ha qui ve cada setmana, hi ha qui ho fa per primer cop, hi ha qui ve quan pot. No és cap obligació, és una bona opció de compartir moments entre amics d'afició. Gent que corre curses de 10 km. amb temps impensables, gent que està cansada de fer marxes d'ultradistància, gent que fa triatlons, gent que no ha fet mai cap cursa. Això és el que fa gran el projecte. L'itinerari és el de menys. Recordo haver fet els primers entrenaments cap al 2004-2005, hi anava bàsicament atret pel renom de la iniciativa, sense conèixer pràcticament ningú i després de saber que varis amics hi freqüentaven. A cops hi anava acompanyat per algú, com han fet la majoria de corredors que un cop o altre s'hi han acostat. Més tard la presència de companys de l'associació Corredors.cat es va convertir en el principal reclam per passar una estona plegats i fer-nos més amics encara, tot parlant d'aquella cursa i d'aquella altra. Compartir experiències atlètiques en fi.

He de reconèixer que no he estat gaire fidel i que cada cop que passo entrenant sol o amb algú altre per aquell entranyable indret, et ve molta nostalgia. S'han fet samarretes i celebrat aniversaris. Hi ha qui va a esmorzar plegats un cop acabat l'entrenament, hi ha qui aprofita per fer tirada llarga tot venint des de casa. A cops venen atletes de renom, i a cops s'ha arribat a fer presentacions i proves de calçat esportiu. Alguns es queden amb ganes de més i acaben quedant un parell de vespres entre setmana al costat del club Egara. En alguna ocasió s'ha arribat a superar la seixentena d'atletes aplegats. Ve gent d'arreu no només de Terrassa sinó de pobles llunyans de la província encara que sigui ocasionalment. Com a tot arreu on s'aplega gent, hi ha fins i tot qui hi ha trobat parella. Cada setmana es proclama un "mossenaire d'honor", a data d'avui n'hi ha prop de 200 ni més ni menys. I per posar la cirereta, també setmanalment l'amic Pep publica un ampli reportatge fotogràfic i amb comentaris sobre la sortida en la web dedicada a tal iniciativa.

Tot això supera el fenòmen de les xarxes socials, sense cap dubte. Senzillament, una manera diferent d'entrenar. He de confesar que prefereixo mil vegades més córrer sol per la muntanya que en grup, però moments com aquells enganxen i t'hi fan tornar tard o aviat. Crea afició i amics.