Viure a càrrec

 Sovint ens preguntem el perquè de les injustícies que veiem i sentim en aquest món : fam, desigualtats, problemes de gènere... Depèn del lloc del planeta on haguem nascut, en el moment que ho haguem fet i a mans de qui ens hagi acollit, la nostra vida ja comença condicionada. No us heu dit mai allò de "quina sort d'haver nascut a Catalunya" o "que bé que no m'hagi tocat néixer entre cap guerra" o "tinc uns pares que no me'ls mereixo"  Potser no tenen res a veure però si ens arrosseguen i condicionen a un fet comú: el fonament del nostre benestar. 

Quanta gent hi ha malvivint i que no ha sabut aixecar mai el cap. Ni tan sols han volgut aspirar a tenir quelcom millor i es resignen a viure amb el que els ha tocat viure i el que tenen. Malgrat tenir personalitat pròpia han estat marcats per una manca d'iniciativa flagrant així com de confiança en les seves possibilitats. Senzillament han observat el seu voltant i s'hi han conformat, o fins i tot s'hi han acomodat. Abandonen tota opció d'emprendre a nivell personal.

Viure a càrrec vol dir dependre d'algú i això, mentre no sigui per motius forçats com pot ser una incapacitat o per ser menor d'edat, vol dir ser-ne esclau. Un esclau del segle XXI, on hi ha qui fa quelcom perquè l'altre pugui viure. Si el primer se'n va, el segon s'ha d'espavilar o en segons quins casos, ha de canviar de tàctica. Perquè si d'alguna cosa estic convençut és que els esclaus abans els obligaven a fer-se'n sense remei ni possible elecció, però ara són ells qui se'n fan, per conveniència. En una societat on s'ha abolit l'esclavitut, hi veuen una possibilitat i s'hi aferren, i no s'hi juguen pas la vida. Al contrari, viuen a costa d'altres. Pot semblar exagerat o desmesurat l'utilitzar aquest concepte, però com tot en aquest món, evoluciona i s'actualitza la versió: esclaus 2.0

El perquè es convencen amb aquesta vida és una incògnita. Pot ser fruit d'alguna malaltia mental encara per descobrir, o pot ser fruit de la tàctica comentada, comunment coneguda com a "morro" El que no sabem és com la consciència els pot deixar viure tranquils, és més aviat un misteri. Hi ha persones quietes i persones inquietes, capaces de tot per estar o sentir-se ocupades. Dues maneres de viure, encara que totes siguin persones humanes. Sort que el món n'és ple de gent emprenedora i amb ganes de sortir-se'n, gent que lluita contra la fam i la pobresa, gent que es mou per una vida justa, gent amb ganes de viure sense condicions.