Travessa Porta del Cel (08-12)

I ja en van 3. Fa quatre anys iniciàvem amb l'amic Raul el cicle de travesses per refugis catalans amb la Cavalls de Vent, al Cadí-Moixeró. Dos anys després continuàvem amb la Carros de Foc pel parc d'Aigüestortes, així que faltava continuar amb aquesta per tancar el cicle de travesses populars pel Pirineu. Encara en queden d'altres però, que esperem poder anar completant.
Sortim d'Avià en direcció a Tavascan, punt d'inici de l'aventura i punt més baix d'alçada de tota la travessa. Sopar llampec, i vivac amb lluna plena durant unes horetes doncs a les 2:15 a.m. sonava l'alarma. Amb un objectiu incert de temps però tenint clar que voliem fer nit a casa, iniciem el primer desnivell i el més llarg de la jornada: + 1.500 m. fins el cim de la Roca Encigalada a 2.670 m. on arribem després de 2h. 30m. La lluna ens fa de gran aliada, nit calurosa i fauna sorollosa que ens acompanya pel bosc. En iniciar la primera trascollada de la jornada per poder accedir al coll de Sellente, se'ns fa de dia facilitant-nos el pas per una tartera de rocs perdedora. Baixada ràpida a Vallferrera on arribem al refugi a les 7:15 a.m., just amb poc més de 4h. 30m. i encara amb ànims i frescos.

Trobem gent coneguda i engeguem ràpidament la pujada tradicional a la Pica d'Estats, que en el que sembla una cursa contra el sol, i acompanyats per altra gent que puja d'una forma lleugera, arribem al cim per la cresta en poc més de 2h. 30m. Fa un dia magnífic i quatre núvols ens ajuden a evitar la calor que es comença a notar quan se'ns fan les 10 a.m. dalt el cim tot fent un mos i la primera aturada del dia. És el tercer cop que hi pujo a la Pica. Divisem força gent arreu dels camins d'accés al punt culminant, a qui anem saludant en tant iniciem el ràpid descens fins al refugi de Pinet ja en territori francès. En 1h. hi som i ens sorprèn la bellesa del seu emplaçament. Reculem lleugerament per trobar el camí ara perdedor i poc fresat que ens porta fins el tercer cim de la travessa, a 2.470 m. que resulta ser més un coll que no pas un cim pròpiament. Des d'aquí divisem el proper coll de l'Artiga, que fa la mateixa alçada i on hi arribem fent una etapa de pur tràmit sense gaire interès. L'itinerari aquí ja se'm comença a fer pesat i a fer-me plantejar el sentit de la travessa, doncs malgrat els nombrosos rierols que anem travessant i que ajuden a motivar-me, no em trobo prou bé i em preocupa el que encara ens queda aquí arribats. Encara acabarem fent un tercer coll abans d'assolir el refugi de Certascan quan són les 15:45 p.m. El ritme ha decaigut de forma estrepitosa i la gana comença a regnar, malgrat l'estómac ja comença a fer de les seves. El Raul sempre al davant esperant als colls uns minuts i se'l veu tant fresc...

Després d'una nova parada al refugi, decidim compensar el tema i que ell s'avanci per fer el cim de Certascan a 2.850 m. i jo l'esperaré uns 260 m. més avall, just al coll. Aquest cim ja el vaig fa una pila d'anys i avui no és el millor dia per repetir-lo malgrat saltar-me l' "essència" de la travessa. Guanyem doncs una mitja hora, cosa que ens ajuda a més a baixar amb ganes cap a Noarre, fugint dels núvols que amenacen tempesta i llencen els primers llamps a les alçades. Passem per llocs molt bonics com la Pleta de Guerossos on ens observen un grup d'impressionants cavalls salvatges, i ens aturem a fer la foto de rigor a la cascada i el gorg de Noarre: un indret de conte. Seguim amb força avall cap a les cases i el càmping de Graus, per acabar fent el camí que ens mena altre cop al punt d'inici, on arribem després d'unes 17 h. de travessa.

Els vilatans i turistes allà presents es sorprenen en veure'ns arribar corrents i felicitar-nos mútuament per l'excel·lent jornada assolida. A més, físicament ens trobem molt bé i amb forces encara per a portar el cotxe fins a casa després d'una breu parada a Rialp per a engrapar quelcom. Una jornada rodona, d'uns 65 km. de recorregut i uns 5.500 m. desnivell positiu segons la guia.
+ informació