Lanzarote, descobrint volcans

Quant ens ensenya la geologia, i jo que m'hi vaig quedar pel camí ! Realment apassiona veure com s'alcen amb tanta facilitat les muntanyes en aquestes illes volcàniques, multitut de formes i colors. Roques poroses i lleugeres barrejades amb roques pesades d'un to fosc que recorda foc. Forats superficials, arcades, coves sense aigua, blocs amorfs i el caos arreu. Dir que et recorda a la Lluna pot ser un tòpic però hi ha indrets que realment t'hi transporten. La virginitat de l'illa ho fa possible. Cràters normalment partits però que en algun cas encara es deixen veure amb tota la seva perfecció. Amb camí o sense per ascendir-los, tant se val, la qüestió és tirar amunt fins a la fi, una pujada sempre regular i que només cesa en arribar al cim. Dalt però i acompanyat d'aire incesant, sempre hi ha sorprenents vistes als quatre costats, de terra i mar. Els ulls mai se'n cansen.

Entre tant aspecte pobre i desèrtic, hom no sap com pot créixer vegetació. Encara que d'aspecte cremat i amorf, broten càctus, petits matolls punxeguts i palmeres a les planícies. Hi ha qui intenta a fer vinya fins i tot. D'altres opten per l'Aloe Vera, econòmicament més rentable aparentment, un cop vistes les qualitats que et venen de la planta. Res de regadiu. El tipus de lava sedimentat no ho fa possible, així com el clima. Sol i més sol, que estranyament es deixa perdre per núvols anecdòtics.

Al final de les colades, apareix sorra de múltiples tonalitats. Sorra que a vegades no és més que pols però que sovint acaba atrauen la multitut a les platges verges, paradisíaques. D'aigua càlida i portada per la marea, sorprèn trobar-hi entre tanta negror, algun cranc. Fins i tot n'hi ha de color blanc, que viuen remotament dins la terra. A terra, s'amaguen petits rèptils i poca cosa més. Quasi que costa trobar-hi gossos i gats ! Realment el clima hi ajuda poc a la seva supervivència i qualitat de vida.

I si el que t'agrada és córrer per muntanya com a mi, ets benvingut: no calen camins, els camins són arreu. Itineraris de descoberta, fora fites i senyals pintades. Atletisme anàrquic. Hi ha quelcom de traç fresat però ve de gust pedre's per la terra del no res, i intentar seguir corriols perdedors. Descobrir el no descobert, aquell indret insòlit, aquella formació mai vista. Temptant la propera erupció.