Ringo, més que un gos en adopció

Ringo és un nom que aporta poc, recorda a músic i poc més. Un nom que enseguida es relaciona amb un animal. Ringo per mi és "allò que cercava" i és que la idea que l'acabéssim adoptant és ben bé aquesta: un gos amable, espavilat, senyat, pastor, pacífic i per sobre de tot, carinyós. Les nenes així ho necessiten i prou agraïdes n'estan. Des del primer dia compleix tots els requisits, s'ha fet un lloc a la casa i ha omplert amb escreix el buit deixat per l'Eiger fa 3 anys. Si bé pensava millor en tenir una gossa, no vaig dubtar ni un segon a anar a per ell desde el primer moment que el vaig veure al Facebook, gràcies a la Marta, una amiga que col·labora amb protectores d'animals. Vist els comentaris que feien de la seva descripció i unes fotos magnífiques, un podia pensar que no costaria gens trobar-li una llar. De fet, va haver moltes famílies interessades en la seva adopció però per sort meva, no eren les apropiades i un petit problema a la pell tipus sarna que va aconsellar un retard en trobar-li família, va fer la resta per tal que fos l'escollit, interessant-me en el moment oportú. El dia que vem baixar tota la família a conèixe'l a Barcelona, poc podia pensar que me l'acabaria emportant. La seva propietària, en funció d'acollidora, la Rosa, el va rescatar l'estiu d'una possible mort segura o si més no, d'una vida trista, aburrida i angoixant. El Ringo és natural de Jaca, gos de Pirineu doncs. Nascut entre ramaders i caçadors, però gens vàlid per a la tasca en el camp. Amb un any i mig van decidir tancar-lo en una gàbia juntament amb altres gossos agressius, i allà s'hi passava les hores. Res de caçar, res de pasturar, tan sols esperar, m'imagino. El Ringo és la realitat d'aquells animals maltractats i/o oblidats que per la seva condició, la d'animals, els humans decidim prescindir-ne quan volem. Així de cru, gent que els considera fora del sistema i ni tan sols pensen en el seu benestar. Ni la seva condició de raça buscada, ni la seva bellesa, ni la seva simpatia, res va ser suficient per a pensar en donar-li una bona vida. Per sort no queda res d'aquell estat lamentable, bé, queda l'experiència que es reflexa en que és poruc per tot. Necessita que l'animis, que li diguis que ho fa molt bé, que li donis confiança. S'espanta per res, va per casa amb el cap baix i es posa panxa amunt a la primera que te li acostes. Pura submissió. Al carrer però li canvia el caràcter i es fa el seu espai, sort que és obedient i pot anar deslligat sense por a res. Tan sols vol jugar, aprendre i fer costat als seus. Ha superat amb escreix l'exercici amb el seu amo, córre sense desfici, energia pura, li encanta curiosejar pel mig del bosc com a bon caçador, i aviat s'estrenarà fent cims i en la disciplina del Canicross. Gràcies Ringo per ser com ets, per molts anys gaudeixis de vida sana al nostre costat i ens rebis amb la cua movent-se de bat a bat. Per mi si que vals, una eterna carícia per a tu.