Pobresa per injustícia

L'atur pels núvols, moviment solidari arreu, voluntaris ajudant gent sense recursos en augment, empreses que han de tancar, canvi d'hàbits, retallades en pensions i salaris, però això si, el cost dels subministraments, els impostos i les tases, cap amunt. Injust és poc i pensar que hi hagi qui fins i tot evita parlar-ne per justificar-ho, o fins i tot ho banalitza, és denigrant. Ja no sabem en quin pais vivim ni cap on anem. O algú hi pot trobar justificació per exemple, a una pujada del subministrament d'aigua de prop un 10 % ?

Entre tant, la unitat familiar i la majoria d'empreses perden poder adquisitiu, i han de fer-ne front sigui com sigui. Ja és trist el cas d'aquell comerciant que no pot pujar ni l'IPC als seus productes, per por de quedar fora de mercat, però any rere any veu incrementada la seva càrrega de despesa fixa. I millor no pensar en l'IVA. No és estrany que cada cop costi més sortir-se'n i tothom temem que mai ens arribi el moment. Com tampoc és estrany veure que hi ha qui se n'aprofita del moment, i s'apunta a les retallades i a l'excusa del moment per a ajudar a enfonsar a l'altre, encara que sigui de forma inconscient. Trist, molt trist, incomprensible, però està passant.

Hi ha alguna cosa que no va bé en aquest sistema, l'engranatge mai pot anar fi. Els mitjans i les entitats del tercer sector es "maten" en muntar maratons de recaptació i gestionar les ajudes per poder arribar a la gent necessitada. El preu/hora del treballador ha caigut en picat, pràcticament es subasta per tal d'aconseguir feina i facturació. Mentrestant, ens hem d'anar empassant aquests increments. Per petits que siguin fan mal, des del mateix moment que ens n'assabentem. Seguirem gastant però, penso, intentant estalviar és clar, però gastarem aliens al que això suposa per moltes famílies. I continuarem amb el dia a dia, fins quan ? Quantes coses tenim subvencionades i que haurien de ser darrera aquest problema ? Subvencions als subministraments bàsics ? No ho sé, tantes coses sense resposta ni solució.

Vull pensar que són molts els que com jo, se'ns trenca el cor cada cop que sentim nous casos de gent vivint al límit, tot i la seva vàlua i els anys que porten al damunt. Pobresa reflectida en aquell contenidor que s'obre un cop rere un altre, en el sentiment que un té en veure com s'acumulen les piles de curriculums a la feina, en veure el detriment físic i l'oblit d'un mateix en aquella persona propera. On és la justícia social ?