Canicross 2 turons - Moià (01-13)

Estrena en aquesta modalitat amb bones sensacions. Si bé fa uns dies començàvem l'any re-iniciant-nos fent una mini-cursa d'orientació nocturna a Sant Cugat, li ha arribat l'hora també a la modalitat de córrer lligat a un gos. I quin gos !

Arrossegada la família fins a Moià ens comencem a aplegar prop d'una cinquantena de corredors a la sortida, un cop passat el control veterinari. Dia fred i amb pluja la nit anterior, que s'havia encarregat de deixar-ho tot ben enfangat. El Ringo es troba descol·locat, mira arreu, rondina a alguns gossos, em mira, és impossible calmar-lo. Tots estan igual. Ens posicionem al darrera de tot, i a veure-les venir.

3,2,1 ja hi som ! Arrencada ràpida i caòtica, és el meu primer cop. Gossos que tiben desproporcionadament, gossos que es creuen, gossos que patinen i d'altres que rondinen. Em sorprèn però veure l'actitud del Ringo, qui ràpidament capta la situació i es llença a avançar sense que l'hagi de cridar gaire. Tant li fa si són mascles o femelles, petits o grans, avui té ganes de córrer ! I així s'ha dit, primer km. rapidissim i em faig còmplice de la velocitat, ja podria haver sortit més endavant... No és fins el km. 2-3 que la situació s'estabilitza i ens apleguem 4 corredors amb ritme similar. Els altres gossos hi estan molt ficats, i tiben amb molta força. Malgrat pensar que podrem amb ells m'equivoco doncs a les pujades sóc lent, i la bèstia m'ha d'esperar. Els peus se'ns enganxen al camí, soles plenes de fang, i muscles que es carreguen de forma important donada la intensitat de cursa, doncs sense voler han de suportar indirectament l'impacte de la tibada del gos. Passem el primer turó en 8è - 9è lloc i apreten de valent davant i darrera, aquí un no es pot relaxar i malgrat vaig just de forces i de confiança vers el que pot arribar a aguantar el gos, li demano més canya per mirar de desempallegar-nos del grup cosa que no aconseguirem. Ja hem vist caure algú i en un revolt ben llis, me'n vaig pel terra amb sort de caure bé i que no m'arrossegui. Mantenim posicions i en la pujada al segon turó, em quedo, altre cop en pujada ! El Ringo es gira i amb la mirada em diu: "Què ? Què passa aquí al darrera ?" Penso que a la baixada podrem recuperar posicions però m'equivoco, el corriol és molt tècnic i aquí ningú s'adorm tampoc. Hi ha situacions de risc important de fer-se mal de debò baixant, així que miro de controlar com puc la situació tot i que es fa complicat. Per darrera em segueixen apretant i un gos em vol avançar !

Esprint final agònic amb un company que hem fet quasi tota la cursa plegats fent la goma, arribo just uns metres darrera ell després de jugar-nos una bona caiguda. 11è posició amb poc més de 50 minuts en 10'7 km. Una bona mitja de temps !!! Em sorprèn veure que els primers classificats ens han tret només 6 minuts, així com també el posat del Ringo en arribar, gens cansat i força afamat. Arrasem plegats amb la coca de sucre i ens acomiadem del poble que ens ha vist iniciar-nos. Amb ganes de tornar-hi aviat. El millor amic de l'home s'ha tornat membre de l'equip. Em costa mirar-lo com un animal de companyia, ara som companys per igual de reptes, un guiant i l'altre dirigint. A gaudir-ne !

Mes informació aquí http://www.rivendelmoia.net/