Joc al parc

Aparta que baixooooo !
Infants cridant, jugant, corrent, compartint, gaudint. Entren en un núvol d'emocions, un instant de vida, on justament l'emoció es torna persona.

Qui hi haurà ? Ens hi quedarem força estona ? Tindré el gronxador per mi ? Quan hi tornarem ?

Juga amb mi i jugaré amb tu. Tant se val qui ets, com et dius i quin idioma parles. Si em fas costat aquesta estona inventarem plegats la nostra aventura i ens ho passarem pipa. N'hi ha d'altres que ens miren i anhelen el nostre joc. Mentre no ens molestin els pares, serem lliures dins aquesta petita ciutat en la que una tanca ens protegeix dels enemics.

Aquí els nens grans s'emporten les mirades, seguim-los. És el seu moment però també el nostre, a veure què s'inventen avui. Innocentment els escoltarem i els emularem. Si que en saben de jugar !

Al sorral s'hi apleguen un munt de petits. Cubell i pala en mà, traginen sorra d'un indret a un altre sense criteri però convençuts de la feina que fan. Estris escampats anàrquicament arreu. Tard o aviat se n'acaben avorrint,  busquen nous al·licients i els acaben trobant fora de l'espai.

Tobogan, avui tens la partida guanyada als gronxadors. No importa aquell bassal del final ni la sorra que hi hagi. Aviam qui el baixa més ràpid i qui el puja ! La cua al capdamunt genera un improvisat espai social de debat. Quan menys t'ho esperes canvia el sentit de la diversió i ja es troben arraulits dins la caseta, entre fustes de colors: la nostra cabana.

Algú crida esfereït. Un animal amb molla es balanceja de forma important.Com que no calen monedes aquí m'hi estaré l'estona que vulgui, no necessito cap ajuda i puc observar el que passa al voltant fins que m'avorreixi. Sort que aquí al costat hi ha una altra molla d'aquestes que ben aviat m'acollirà, m'afanyaré a conquerir-la abans no l'ocupin !

Bicicletes, cotxets, pilotes i mil estris s'escampen per l'espai i li donen més vida encara. Ens hi podem estar hores observant tanta juguesca i diversió. És realment divertit i et contagia de bones sensacions i de innocència pura. Miro arreu, escolto la canalla, tanco els ulls, respiro profundament, tanta energia en l'ambient em vitalitza i em contagia del seu món.

Ja pot ser un parc nou o el de sempre, sempre serà un parc, el seu parc