Canicross Cursa dels Colls (02-13)

Segona experiència en aquest camp. Córrer lligat a un gos pot ser que no tingui cap al·licient per alguns però quan aconsegueixes o tens la sort que tots 2 membres es coordinin, l'al·licient es converteix en un repte magnífic.
I és que cal una máxima coordinació entre ritmes per a no cremar esforços inútils, una obediència a les ordres humanes, concentració total en l'itinerari donada la velocitat perillosa a que es pot arribar, a part de la sempre desitjada sort.

El Ringo ha demostrat novament que és un gos molt aplicat en la matèria, amb unes ganes gegants de fer-ho bé malgrat li costi encara els canvis de direcció. Curiosament ha nascut ensenyat i des del primer segon en cursa demostra una concentració insuperable en l'event. Costa creure-ho però és una realitat que fa enormement feliç a qui va lligat al darrera en veure correspost l'esforç i entrenaments conjunts previs des del primer dia. Mai vaig arribar a pensar en lligar l'Eiger, el meu primer gos, a una corda. Ells són feliços corrent deslligats i explorar el bosc, fet totalment compatible al canicross veient com s'hi arriben a aplicar.

Aquest cop he corroborat que aquesta modalitat és sinònim de gos caçador primer i de gos pastor després. Els pointers i bracos són les espècies més utilitzades i resultants per excel·lència. És impressionant veure com despleguen i repleguen les extremitats, i amb quina energia i moviment de la resta del cos ho fan ! I els pastors com el Ringo els segueixen aprop, amb un estil més discret i diria que tímid. Diuen que el gos ideal ha de fer uns 25-30 kg. A les curses no poden córrer si fa una temperaturasi són menors d'un any i cal que passin un control veterinari que inclou revisió de vacunes. I el material necessari per a fer possible l'experiència es limita a un arnés per l'animal, una línia de tir semi-flexible, un mosquetó d'alliberació ràpida per si cal separar-se del gos ràpidament, i un cinturó per nosaltres. Tot plegat em va suposar una inversió d'uns 80 € que de sobres considero amortitzada des del primer dia.

I allà hi som, aquest cop toca Vilanova i la Geltrú. Primera edició d'una cursa de muntanya que sempre fan patir per la seva novetat, però que va resultar ser una bona elecció vist la bona organització de l'event. 90 corredors amb gos repartits en 2 sortides, cosa que sempre és d'agraïr, i prop de 300 corredors en la cursa pròpiament i que compartiem tots el mateix itinerari de 10 km. Una excel·lent ocasió per a demostrar com poden arribar a ajudar els gossos a un corredor, i és que el primer canicrossista va fer el circuit en un minut menys que el primer corredor de la cursa ! Personalment he pogut comprovar novament com n'és d'intens, vista l'exigència que un es pot arribar a imposar en voler correspondre l'esforç de l'animal. Un sobreesforç que es pot arribar a pagar molt car fruït de caigudes incontrolades provocades per canvis de ritme sobtats, baixades agòniques tirant pel dret, canvis de direcció sobtats, gossos que se't creuen...

Després d'una sortida més o menys "relaxada" intentant frenar el sobreesforç inevitable del Ringo en veure la manada de gossos pel davant, anem avançant posicions poc a poc amb una certa facilitat. No hem pogut escalfar gaire així que ho podriem arribar a pagar car si no fos per la confiança en que tot anirà bé. Al segon quilòmetre puc avançar a l'amic Josep, l'únic local que conec i que compartim afició aquest cop. També hi és la mateixa noia que va arribar davant nostre a Moià, amb aquella gossa tant grossa i forta ! Mica en mica seguim avançant, amb alguna que altra imprudència en les baixades vist que la cosa està llançada i per darrera apreten. No és fins a meitat de recorregut que en l'avituallament el Ringo no s'atura i passem a la noia i 2 equips més de cop. Per uns moments dubto de si podem estar en posicions de podi, ignorant de mi. La "guerra" està servida. 5 kms. agònics donant el màxim dels 3 equips que avancem plegats en qüestió de metres. Cridem i cridem, el ritme és important i bastant per sobre del que m'imposaria en una simple cursa o entrenament. Hem deixat enrere el desnivell i aquest terreny per pista m'és més propici per deixar-me anar. Ara m'avança la gossa, ara tirem nosaltres, ara ens avança l'altre noi. Buff ! quant estrés !!!  El Ringo s'equivoca en algun trencall però rectifiquem ràpid per sort. L'últim quilòmetre no és pas menys intens i per sort es decanta a favor nostre, la gent a l'arribada ens anima des de lluny i aquest és el meu ambient. Després de prop de 50 minuts de cursa, en només 15 segons arribem els 3 equips i just davant nostre ha arribat un altre noi que només creuar l'arribada l'han d'agafar per una possible baixada de sucre. Ha portat l'esforç al límit.

Quina alegria poder parar una estona i veure com els gossos poden beure tranquil·lament. Els bassals han anat captant l'atenció del Ringo, que anava un pèl assedegat. Fa un dia fred però magnífic, i com que tenim la platja a escassos metres, allà acabarem l'experiència. Hem arribat vuitens, millorant la posició de Moià, tot i haver quasi el doble d'equips. M'aturo mirant la sorra i el mar, adonant-me de com em fa feliç aquest gos i com m'ha retornat les ganes de córrer que fa un temps em tenen perdut. Llàstima que no li agradi gens el mar, que sinó ens banyàvem tot i el fred intens. Visca l'esforç animal.