Història canina, història humana

Com si la teoria de l'evolució no hi tingués res a dir. Parlar de gossos és parlar d'humans, així com passa amb un gran nombre d'espècies animals que han anat evolucionant plegats de mà de la humanitat els darrers segles.

Observar i analitzar el seu comportament et porta a moltes reflexions. La família canina no viu precisament d'exhibir-se en zoològics o de fer-se mirar per la canalla a través d'una gàbia. Viu de fer-se estimar i oferir companyia a canvi de comptar amb una llar diguem-ne d'acollida. On hi ha un gos hi ha una persona, no s'entén la seva vida sense algú que se'n faci càrrec, inclòs aquells que viuen abandonats o en gosseres. Una espècie dependent al 100 % com cap altra. Aquesta dependència és capaç d'arribar a crear vincles molt especials, relacions eternes que s'allarguen molts anys enllà de la mateixa mort. Similar al cas humà.

Ser propietari d'un gos vol dir complicitat tanmateix. Com éssers humans ens en fem responsables dels seus actes i del seu benestar, som còmplices de la seva i la nostra actitud. Guardem i vetllem per una relació plegats. A cops el gos és un reflex fins i tot d'aquell a qui pertany. És certament curiós temptar fins a on pot arribar aquesta complicitat, convertida altrament en compenetració. Jo et demano, tu em demanes. Si tu m'estimes i respectes els meus, nosaltres t'estimem i t'acollim. Però com que som d'espècies diferents, aquesta complicitat es pot veure trencada encara que sigui per uns segons. De la mateixa manera que es pot arribar a trencar la fidelitat mútua, aparentment difícil de desaparèixer.  Som amics però cadascú té el seu paper, amb les seves limitacions, amb el seu caràcter, amb les seves necessitats: tenim una personalitat animal ben diferent.

Arribo a casa i em reps amb la cua de bat a bat. Dono ordres i em correspons. Et faig una carícia, me'n demanes més amb la pota i el morro. T'explico coses boniques, em regales una mirada dolça i atenta. Et faig costat, em dediques un petó. Et convido una estona al passeig, i m'omples de ganes de tornar-hi en veure la teva alegria contagiosa. És el teu moment més esperat del dia, i s'ha acabat convertint en un dels meus. Una història més entre humans i canins. De tots dos depèn quan temps vulguem gaudir-ne.