Canicross Sant Llorenç Savall (10/13)

Tercera experiència i primera de la temporada, contents ! Després de les quilometrades que hem fet plegats els passats caps de setmana, 7, 11 hores...avui tocava velocitat i competició. No hem fet cap treball ni preparació específica, algun entrenament nocturn que altre en companyia de senglars, ganes de compartir estones sols pel bosc i també una caiguda després de molts anys, ens han marcat aquests darrers dies.

Un centenar de canicrossers ens apleguem al lloc tradicional de sortida de totes les curses que any rera any es repeteixen aquí. Hi ha molts amics corrent avui a St. Llorenç, que després saludarem i compartirem experiències. Altres cops hi he estat per a fer la Marató però avui hi ha ganes d'una altra cosa. La veritat és que no pensava en l'estrés que es pot arribar a passar en una sortida d'aquestes. Fan més soroll, tensió, nervis i descontrol 100 gossos que no pas milers de corredors esperant una sortida de cursa. Quins minuts més llargs ! Una situació realment agobiant que caldria evitar vist l'estat en què es posen els gossos, i el risc que suposa els primers metres de cursa, amb aquell autèntic caos on tot pot passar. Tot menys caure, perquè si caus millor ni pensar què et pot venir al damunt. És el que ens agrada i no s'hi pot fer gaire...  A més la calor fa estralls mentre esperem impacientment, col·loco un bol amb aigua pel Ringo allà i de seguida venen la resta de gossos a gorrejar. Som-hi !

Sortida prou neta gràcies a que ens hem col·locat al davant i que el Ringo s'ha centrat perfectament en la cursa, cosa a la que ja em té acostumat i és d'agraïr. Al primer quilòmetre marxen una quinzena de corredors pel davant, llençats i de quina manera. Penso ja petaran, ja.... Mica en mica n'anem avançant en la primera pujada. Són 8 kms. , distància molt curta per nosaltres, així que no val a badar. Ho donarem tot i ens la juguem ens les pujades. Consolidem la posició amb un parell de dones que s'estan treient els ulls en la primera baixada al riu, una pel davant i l'altra darrera. Vaig ben acompanyat... Passem el riu Ripoll, moments delicats, tècnics, on aprofitem per avançar algú que altre. Abans de l'avituallament, parem un instant perquè el gosset necessita defecar i després orinar. Beguda ràpida compartida allà i amunt cap a la darrera pujada. El darrer quilòmetre ha estat de bojos, avançant els corredors de la cursa popular, sense un segon de descans ni respecte per la seva marxa, és el que té el córrer darrera un gos. Quin ritme hem agafat més bò !  I no el deixarem, per darrera s'acumula gent en el corriol de pujada, les 2 pubilles i 2 nois més que ens atrapen per poc. Faig tap sense voler i ho donem tot per no perdre posicions. Un cop dalt és el nostre moment de glòria i tiro de cames, no tenen gaire a fer si el Ringo s'hi posa, i així és. Només una de les noies comparteix la darrera baixada amb mi. Avancem i avancem més corredors de la cursa popular, fins i tot algun canicrosser que no pot fer res davant el nostre ritme ara ja llançat fins l'arribada.

Vinga, va Ringo, va !  és el nostre crit de guerra i funciona. Motivació i adrenalina al màxim, arribem esprintant en 35 minuts i escaig, a 3 minuts del primer i en 10ª posició. Bé !!!  Pensava que la calor em fondria, no és pas la meva millor aliada però hem complert amb escreix. Quan arribes en un canicross, necessites abraçar i felicitar el gos per sobre de tot, ells no se n'adonen del que fan per nosaltres, no celebren res, no entenen de posicions ni cronos. Però com ens fan de feliços, és un petit gran moment de glòria, i més si a sobre ho fan bé, tibant i encertant els trencalls, com sap fer el Ringo habitualment. Gràcies fill meu, un dia especial més a les nostres vides.
web de la cursa