Mitja marató Serralada de Marina (09-13)

No ens podem queixar. Com ve sent habitual els darrers anys, correm per córrer, competim per competir, perquè toca i és el que ens agrada. Però no ho fem d'una forma assenyada, inscrivint-nos amb temps, planificant els entrenaments, buscant aquella motivació, aquell repte. Així va caure aquesta cursa també.

3 dies abans tancaven inscripcions, just el dia que m'adono que la família em cedeix un dia més per a la meva afició (gràcies !) Així que mentre elles marxen cap al Tibidabo a passar un dia exclusivament de fèmines, corro a buscar company i allà respon l'amic Xavi, com no podia ser altre. L'entrenament previ doncs, millor no en parlem, s'ha fet alguna cosa però res específic i menys velocitat com convé per una mitja marató a aquestes alçades de temporada, encara que sigui de muntanya doncs no compta amb gaire desnivell.

Ben aviat arribem a Sta. Coloma de Gramenet, on podem saludar algun altre amic. De regal unes malles de qualitat, que prou bé aniran per propers reptes. Molt relaxats estem, escalfem poc, sense nervis ni pressió. Sortim plegats, a compartir sensacions, el dia promet molta calor així que decidim anar fent xerrant i tot en la primera pujada. Una pista ens mena fins al primer coll, pujada a 5 minuts pelats el km. Molt ràpids però sobrats de moment ! Anem avançant gent tota l'estona fins a consolidar la posició dalt el coll, a partir d'aquí rebrem força visites pel darrera malgrat recuperem alguna posició (poques) pel davant.

Cap al km. 10 ens avança la primera pubilla, l'animem malgrat ella ni s'immuta, va primera de les fèmines i penso per moments que ens anirà bé per aguantar ritme. Combinem pistes amb trialeres, indrets nous per mi i prou nets i cuidats, vista la proximitat a les grans ciutats. Hi ha força gent animant i corrent arreu, i un no es pot entretenir gaire perquè constantment ve gent pel darrera, és impossible perdre's ! Després de coronar el segon coll cap al km. 12 tenim força baixada fins l'arribada, amb un parell de "pujadetes" que acaben de complicar el tram final. A les baixades em distancio per potes de tothom, però a les pujades....millor deixe-m'ho estar. No puc demanar-li més a un físic que no prepara mai els desnivells en pujada, i menys mentre tingui un pes 10 kg. superior pel pal baix respecte la resta de corredors. Així que fem la goma amb el Xavi, jo tiro a les baixades, ell passa davant sobrat a les pujades. Els darrers 2 kms. són en baixada però, força per asfalt. Per sort ens hem avituallat bé i ha entrat de meravella un gel. Vaig cansat per la calor però poden més les ganes d'acabar i això que és una distància curta per mi. Baixo abusant de l'alçada, allargant cames que sense gaire esforç em suposa l'atrapar els corredors davanters i distanciar els perseguidors. Je,je,je aquí mano jo !  El Xavi es va quedant però no trobo just abandonar-lo quan queda tant poc, així que mantinc bon ritme veient que va venint. Sacrifico 4 o 5 posicions pel bé d'arribar plegats, la competició avui no s'ho val, que més dóna uns segons amunt o avall ?  La foto de l'arribada ho diu tot: un tàndem perfecte per una cursa ben organitzada i un temps final de 1 h. 42 minuts llargs que per ser una mitja de muntanya, ens fa quedar-nos satisfets, quedant dintre els 50 primers. Com aquests dies, molts !  Remataré el matí acompanyant varis companys Mossenaires en un vermut musical amenitzat per un company corredor, el Joaquin, a qui feia temps tenia pendent veure tocar.

La propera cursa ?  Aviat caurà algun canicross, el Ringo ho demana. En quan a la resta, ni idea, continuem sense grans reptes...

web de la cursa