Per a tu iaia

Anita,
Tant se valen els anys que hagis viscut,
els dies que hagis comptat, les hores que hagin tocat.
Aquí estem un munt de persones que tant ens fa
les hores, dies, anys que haguem passat al teu costat.
El que si ens importa i t'agraïm és haver-los viscut
aprenent de la teva energia, la teva fermesa,
el teu convenciment, la teva estima
i les teves ganes de viure que ens acabat demostrant.
Poc tenim a explicar-te que no sàpigues.
Sempre ens has escoltat i res t'has callat.
Una vida plena de valors, per això et devem molt.
Tots aquests anys has lluitat de valent, no ha estat envà,
aquí deixes bona empremta, molt patrimoni familiar.
Junts t'imaginarem regant els geranis del balcó més florit
del carrer de Sant Llorenç, vetllant pel bestiar del terrat,
mimant el Toi que sempre deies que era el meu gos,
el meu primer gos. T'imaginarem escalfant-te al braser,
fent anar les enconadores a casa, que enconaven no només fil
sinó llargues xerrades, berenars i sentiments.
Mil-i-una vegades ens havies explicat com feies l'estraperlo !
T'imaginarem acollint estudiants a casa, obrint-nos la porta
del rebost i oferint-nos un tros del teu retalló assecat.
T'imaginarem donant petons com tu sabies, i sobretot ballant.
Descansa en pau, res més desitjarem nosaltres
que merèixer el teu descans.
D'Anita només n'hi haurà una,
de somriures com el teu cap més.
De part de la teva GRAN família,
gràcies iaia.