La Navarclina (11-13) : córrer amb família


Mai millor dit després de 22 anys corrent per aquests móns. Diumenge passat vam prendre part en una cursa diferent, molt especial. Un petit repte familiar on el que consistia era l'acompanyar la dona en la seva primera cursa, podent gaudir a més del bon resultat fet per l'Anna en la seva cursa infantil amb un segon lloc lluitat fins al final. Això està bé i n'haurem d'aprendre, cap dia d'entrenament i en les dues curses que ha fet aquest any va i fa podi com aquell qui no vol la cosa. Felicitats princesa meva !

Feia un parell de setmanes que mogut per la inquietud de la dona en provar el món de les curses i motivat encara més pel fet que també ens hi acompanyés la meva germana, que comença a ser veterana en aquest món també, havíem planificat aquest dia com a bona opció. Circuit mitxte de muntanya/asfalt, amb poc desnivell, ambient familiar, amb cursa infantil, butifarrada, a prop de casa... Bé ! Per un cop no calia mirar l'objectiu del crono i la posició en la general, sinó de fer-ho fàcil tot acabant la cursa a ritme constant. Un objectiu fàcilment assolible vist el seu estat de forma després dels darrers entrenaments i partits que està fent amb l'equip de bàsquet del poble. La primera cursa, sempre serà això però, la primera cursa.

Després d'una setmaneta intensa de pluges i una nit passada per aigua, no les tenim totes en marxar de casa. "Si plou, no penso córrer" , un tòpic del típic atleta popular que cerca comoditat i benestar en pensar en aquests reptes, lluny de la nostra mentalitat egoista que ens porta a córrer en les pitjors condicions físiques, psíquiques i meteorològiques, encara que sigui només entrenant. La diferència està en la mentalitat, voluntat i inquietud de cadascú i cal respectar-les. Així que ens acostem a Navarcles, amb la idea clara de que si plou, per poc que plogui, no correrem avui. Buffff, amb el que suposaria això per a mi ! Arribem aviat, recollim dorsals, les cosinetes es preparen per la seva cursa i el primer objectiu sembla que es pot complir: els núvols aguanten.

L'Anna correrà molt avui, i des d'un inici. Hi posa ganes i encara que li diguis que es reguli i no ho doni tot al principi, la canalla fa el que vol. No són gaires nens i nenes de la seva categoria, una vintena potser. Surt primera des d'un bon inici i en l'esprint final l'acaba avançant un nen en la mateixa línia d'arribada. I quina alegria veure la teva nena esforçant-se per a fer-ho bé, i això que porto dies dient-li allò de que l'important és participar. Quantes ganes ! Medalla, obsequis i a esperar els pares. L'altra germaneta s'ho mira amb recança, i em diu: "Papa, jo també vull fer una cursa" Tot arribarà filleta meva.

A mesura que passa l'estona el temps millora per sort i donen la sortida a uns 350 corredors, bàsicament de nivell popular. Avui toca deixar córrer els de davant, reconec que amb enveja hauré de deixar una bona oportunitat per veure com estic aquest any de velocitat després de varis entrenaments amb els amics del poble (avui també estrenem samarreta del club !) Però tant se val, aviat me n'adono que també val la pena viure els reptes des d'una altra banda quasi desconeguda, si no arriba a ser per la primera experiència al costat de ma germana en la seva primera mitja marató l'any passat. Aquests corredors també compten, tothom busca el seu repte en cada moment, i precisament són els que donen mèrit al corredor expert i que se les té a un altre nivell, uns quants quilòmetres pel davant.

Després de 3 kms. en baixada fàcil, passant pel Món St. Benet i travessant el riu Llobregat, iniciem el que serà uns 3 kms. més en pujada constant, sense rampes dures i que es deixa trotar. Només en un parell de punts caminarem, el ritme no és pas el que compta avui i molt menys la posició. En tot moment des de la sortida no han parat de passar-nos corredors i corredores, i això la té un tant obsessionada. Es sorprèn quan li dic al km. 5 que el primer ja deu haver arribat... Anem fent la goma amb un parell de corredors més. Avituallament, pla i baixada, sempre per una pista fàcil on dóna moltes ganes de llençar-se a córrer sense control. En cap moment vec que li fallin les forces però no convé apretar, millor que s'emporti una bona experiència !  Els 3 darrers kms. són en clara baixada, llàstima que la pista és molla i no gaire regular, que sinó encara haguéssim pogut apretar i avançar alguna posició i tot. I així va ser doncs, una cursa fàcil, sense gaire patiments, sense esprints finals, sense mirar el gps ni el crono en cap moment, sense obsessionar-se en avançar el de davant, sense jugar-se el físic, sense estrés. Bon exemple n'haurem de treure, vista la felicitat amb la que acaba ella després de 10 km. i 1h. 4m. d'esforç i superació personal. Amb mèrit per només haver sortit un dia a entrenar en les darreres 2 setmanes. I amb ganes de repetir que és el que compta !

Enhorabona pubilla !!!  Molt content de poder compartir avui el meu món. Benvinguda al club