Va de veïns

Són persones anònimes que es deixen observar, gent diversa, amb gràcia o aparent normalitat darrera. Te'ls trobes sense més, sovint, per rutina, a cops. Mentre surts amb cotxe de casa i hi tornes, quan obres la finestra, passeges el gos o treus la brossa, allà hi són. M'agrada observar i sentir-me observat, formar part de la comunitat. És curiós veure com evolucionem i canvien els nostres i els seus hàbits: ara va més aviat, ara no me'l trobo, ara va acompanyat, ara camina d'una altra manera, ara em saluda, ara ja no el vec mai. Perquè és això també, una relació inexistent que amb el temps es pot transformar, passar de ser un vianant més amb qui coincideixes sovint a un veí conegut o a un bon amic, perquè no.

Els meus veïns, en aquest context d'observació, són bàsicament els que em trobo mentre passejo el gos. Quina millor ocasió per a interrelacionar-se i observar l'entorn ? Al principi sortia amb el gos en una mà i remenant el telèfon mòbil en l'altra. Quin error en veure al cap d'un temps que el món real és al voltant teu, així que des de llavors observo i m'integro millor en aquest entorn. Pot semblar pesat l'haver de passar sempre pels mateixos carrers, el mateix circuit, els mateixos racons que el gos ensuma, sort que hi ha alguna cosa canviant: els veïns que van i venen.

Aquella senyora gran, a cops mal vestida, que camina torta, però coi si camina ! Quasi cada setmana coincidim i ja li tinc controlada la volta que dóna, sense voler, només observant i coincidint. Sempre fa el mateix circuit, a hores diferents. Algun dia l'acompanyaré i xerrarem una estona.
Aquell veí que viu just davant, solter de mitja edat, cada dia sortint a la mateixa hora de casa per anar a agafar el tren de les 7:32, amb els cascs de música. Mai fa tard, ni ha de córrer com d'altres veïns que si els veus córrer a cops per por d'arribar tard a l'estació. Ell no, és puntual. Sovint ens saludem però hi ha dies que la música sembla absorbir-lo, desconnecta i absent, passa pel teu costat sense dir-te res.
Aquell senyor de molt avançada edat, que es val del bastó per poder arribar al capdamunt del carrer i tornar a casa més ràpid aprofitant la baixada. Potser ho fa un parell de cops al dia, sempre el mateix tros faci fred o calor. Quan fa dies que no el veus, penses aviam si estarà bé i si ja no hi serà, però de sobte torna al meu entorn. Sempre amb una salutació generosa, d'aquelles persones que tothom tenim vistes al barri, és bona gent segur.
Aquells adolescents que matinen per agafar el bus que els porta a l'Institut, m'imagino. En són varis, no m'atabalo en controlar-los, a cops corren, a cops semblen ànimes en pena amb poques ganes de començar el dia. Ni saluden ni semblen amb ganes d'integrar-se al barri, tots hem sigut jovent, ja es sap.
I qui sinó, aquells passejadors de gossos. Veïns que potser no hi tens res a veure, ni ganes de relacionar-t'hi, però com que els animals no entenen de personalitats humanes, allà els tens cada dia fent petar la xerrada: el Pere, el Josu, el Chema, l'Oscar, el Josep, el Serafín ! També hi ha noies i senyores de qui no recordo el nom, no coneixem pas tot el veïnat. Tots ells amb històries de gossos, de feina, de família al cap, i moments per compartir. M'agraden aquests moments.

I els teus veïns, com són, què fan ?