Canicross de Terrassa (01-14)

Gaudir com un porquet. No hi ha millor manera de descriure les sensacions del viscut en aquesta primera edició de la nostra ciutat, que amb molt d'èxit han organitzat els companys de Gosesport junt amb l'associació de Bombers de Barcelona. I és que el dia ja pintava malament només llevar-se: terra ben moll, cel carregat, bassals arreu....mmmmm, m'agrada el "pati"

Som un centenar de corredors aplegats a la zona de Mossen-Homs / Bonvilar, més uns quants biciclistes que avui ens acompanyen per a fer passejar una estona el gosset. És el primer cop que vec en directe aquesta disciplina, realment de bojos si tens un bon gos, i si a més hi ha fang.....bufff.
Mentre recollim dorsal saludem als "clàssics", gent amb qui acostumes a coincidir en aquesta disciplina, no som gens coneguts i això em va, aviam si algun dia donem la sorpresa! Avui però de sorpreses cap, no estic entrenant gaire últimament i menys amb intensitat, els miracles a Lourdes. Fa fred i només sortir del cotxe comença a ploure, decideixo 15 minuts abans de la sortida enfrentar-me a la realitat del dia amb màniga curta, avui toca mullar-se i embrutar-se. Ambient familiar a la sortida, que per novetat per a mi, es fa en tandes de 10 canicrossers. Ens ha tocat per sort la primera, això vol dir una estona menys mullant-se. Tant bon punt entrem al carril de sortida, el Ringo i la resta de gossos ja engeguen motors amb aquells udols, crits, agressions i nervis típics. Som davant de tot quan criden: "5 minuts !"  Noooo, impossible aguantar les bèsties altre cop tanta estona, això és un martiri per ells i per nosaltres. En fi, és el que hi ha.

Sortida ! Tal com una embestida arrenquen 3 corredors amb molta força per davant, es nota com tiben els animals, el Ringo s'ho mira tibant amb moderació doncs el qui ve al darrera no ajuda ni li agrada aquestes sortides bojes, no em vull trencar doncs sóc de resistència. I en qüestió de segons ens trobem immersos en un mar de bassals i fang que provoca el caos per moments. Per les tandes del darrera sé que algun corredor hi ha anat a parar dins fins i tot. Superem el primer obstacle i de seguida consolidem la cinquena posició de la nostra tanda que no perdrem fins l'arribada. Bé en baixada, allargo cames, el gos tiba força avui i no s'ajau, està treballant com mai ! I mantenint a vista els de davant anem fent al llarg dels primers 3 quilòmetres on perdem tot rastre, sort que està molt ben marcat. No para de ploure, voluntaris arreu en tots els trencalls passant fred, i el Ringo que es mostra impecable a les instruccions, no en perd una. Es succeeixen bassals, riuets, fang, petits reguerots... Conec bé el circuit i abans de mitja cursa comença a picar amunt fins la font de l'Argelaguet per aquell corriol màgic que tant m'agrada. Tibem bé i agafem noves referències del corredor del davant. Per darrera venen com era de preveure, tres corredors ben junts que reconec i que acaben habitualment amb els millors temps, així que passen i sorprenentment els aguantem una bona estona. Va bé això !

Portem el quart corredor + 3, el setè corredor ben a prop, quasi l'arribem a avançar i tot però som en pujada i jo aquí no dono per més. Necessito un bon pla o baixada que arriben tard, així que decideixo no arriscar vist l'estat dels camins i mantenim distàncies. Hem d'aguantar però com sigui el ritme per no perdre gaire posicions en favor de corredors/es d'altres tandes. És fàcil que darrera hi hagi gent molt ràpida, així que està previst caure algunes posicions més a la classificació. Estic gaudint i molt del circuit, em senta bé el fang i les condicions extremes. En passar el darrer quilòmetre tenim a tir 2 corredors que amb una mica d'esforç els podem superar, cada cop som més  prop però tiben fort i el fang ens costa de vèncer. Podria intentar l'impossible però no vull avui, no ens hi va res. Prefereixo arribar sol, gaudint el moment i evitar ensurts de darrera hora. Al cap d'uns 10 segons que ells ho facin, entrem en 35 minuts i escaig. Per un recorregut de 8,5 km. em dóna una mitja de 4m 10s aprox. Altre cop hem "volat" per les meves possibilitats, en un circuit tècnic i dur donada la meteorologia. Haurem d'entrenar junts més sovint si vull progressar...

Acabem el dia amb un bon refredat, avui no se n'escapa ningú. Ha valgut la pena però. Altre cop ho hem fet el millor que hem pogut, som una bona parella. Les hores posteriors després d'arribar a casa, el Ringo se les ha passat dins el cotxe al garatge, brut com mai. No en volia baixar, així que el tapo i mentre l'acarono l'observo. La seva mirada em parla dient-me: "què ? quan hi tornem ?" Ets un gos increïble, la teva companyia i fidelitat no es pot pagar. T'estimo !

web de la cursa