Marató Salvatge - les Guilleries (03-14)

Bon dia per les Guilleries ! Feia anys que calia tastar-les i conèixer aquests indrets tant verges i relaxants, paisatgísticament parlant. El poble de Sant Hilari Sacalm n'és un exponent privilegiat i ens ha acollit a la família amb tota la camaraderia i facilitats. Són d'aquells cap de setmana que te'n recordes per temps i que s'han de poder repetir.

Ahir revisant cròniques de la cursa em vaig adonar que ja fa 6 anys des que l'amic Lluís (Luigi pels amics ;) ) compartia la seva experiència en aquesta cursa. Gran cronista i gran escriptor, té un bloc personal que deleita a més d'un. I és que l'experiència s'ho val, s'aparta de les ja famoses i tradicionals maratons de muntanya més esperades del calendari. La gent de Sant Hilari la preserva i en fa ben poca difusió, mentre el boca-orella va fent. I així ha estat com ens hi hem plantat, amb els amics Raul i Núria, companys de club.

El pavelló municipal és el punt de partida de les diferents curses: mitja marató primer, marató segon i BTT per tancar. Compartim track tots els primers 13 km. aprox. i després el circuit de BTT fa com el nostre amb algun km. de més. La sortida és ben incerta, doncs fins 20 minuts abans del començament, ningú té dorsal encara ni sap ben bé si es surt a les 8 a.m., hora prevista. És clar que amb tant poca gent que som no cal patir gaire. Un centenar i escaig a la marató, menys d'un centenar diria a la mitja, i uns quants agosarats ciclistes que un cop vista la dificultat del seu itinerari, és per treure's el barret. A més és de les curses que et pots apuntar el mateix dia, fet tant comú fa més de 10 anys, i per un mòdic preu de 20 € pots participar i els pagues de gust. No t'emportes bossa del corredor però si una arrossada + butifarrada + postres, cafè, vi... per tota la família ! Si senyor.

Cares conegudes a la sortida, el Nasi d'Arbúcies amb qui vam compartir moltes bones estones a l'Emmona, la Berta que farà 1ª per variar entrant just darrera nostre, i el Raul amb qui farem tota la cursa plegats. Fa fred però un sol radiant que convida a atrevir-se amb la màniga curta. El Ringo avui s'ho mirarà des del cotxe, no vull atabalar-me, ja té prou moments entre setmana per ell. 3,2,1 i ja hi som !  No arribo pas amb la millor forma com ve sent normal darrerament, no porto cap entrenament de qualitat amb desnivell, però tinc bones sensacions i l'experiència és un grau ! Tenim uns 5000 metres de desnivell per davant, més que la majoria de maratons de muntanya però menys que les del Congost i el Montseny on me'n vaig sortir prou ben parat. Modero i porto el ritme des del començament, conservador però constant. Aviat atrapem els corredors de la Mitja i això sempre anima, anem fent la goma amb altres corredors de la marató i anem avançant posicions fins a consolidar-nos entre els 40 primers ja dalt el primer cim : Sant Miquel de Formigues, a més de 1.100 m. i 10 km. de cursa, quasi tot cap amunt.

Baixada tècnica de les que em van, 10 km. més amb tendència a baixar i que es deixen fer tot gaudint dels boscos magnífics, entre avellaners, castanyers, pins roigs, faigs i plantacions d'avets. Amb ritme viu i força animats, arribem a la carretera que porta a Anglès, l'únic contacte amb la civilització que té la cursa. Increïblement no es passa per cap masia, tret d'una del principi. Només boscos caducifolis, pedres, camins de fulles, rieres, natura en estat pur. El següent tram és el més temut, sobretot per mi, m'obsessiona el pensar que ve un tram salvatge de quasi 600 metres de desnivell amunt amb uns 5 km. només, on per sentit comú se'm tiraran al damunt i m'avançaran uns quants, sort que avui no hi ha gaire gent corrent... A més he de lluitar contra una inoportuna hemorràgia nasal, sense més conseqüències. Aquí el company comença a tibar-me, va més sobrat, ha fet els deures. Coronem de nou, entre corriols imponents que trenquen la pista amunt i pistes amagades que conviden a trotar-les amb ganes. Amb un altre desnivell intermig arribem al km. 32 sense més, la calor apreta a moments i em començo a remullar a les rieres. Els avituallaments són abundants i ajuden a animar-nos. Ens avancen i anem avançant, senyal que no anem malament. Quasi 500 metres més de desnivell amunt ens porten al km. 37, com costa coronar ! Vaig tota la pujada amb principi de rampes però em conec i les sé retindre bé, vaig ben hidratat però sense entrenar desnivell és normal de preveure aquests moments. Convido al company que tiri endavant, m'ha d'anar esperant i això incomoda a qualsevol. Poso esforç i miro de no entretenir-lo gaire. Arriba el meu moment, 5 km. quasi tots de bona baixada per pista, els finals sempre han estat fets per a mi. Avancem alguns corredors, baixem fort, les cames responen ! L'arribada al pavelló és familiar, amb poca gent però sempre especial, com qualsevol marató que es deixa vèncer sense cap entrebanc i amb força.

5 h. 26 m. gaudint molt, ja tocava ! Gràcies al Raul he pogut sentir-me bé i he tornat a disfrutar d'una cursa després de mesos. Amb una trentena de corredors pel davant, inabastables, la gent fa anys que va molt forta. Bona organització, itinerari ben senyalitzat, gent amable i una teca increible al final. No és una cursa per a gaudir de vistes, ni emblemàtica, ni per veure indrets molt bonics. Ella en si és especial per la regularitat del seu paisatge abrupte i verge, que queda amagat entre boscos infinits i que et relaxen la vista. Gràcies Marató Salvatge !