Muntanya hivernal: Pic de Nerassols

Feia ja uns quants anys, per no dir temps, que la muntanya no es deixava gaudir com cal a l'hivern. Gruixos de neu agosarats, superiors als 3 metres, un temps de regal, paisatge majestuós i bona companyia. Raquetes o esquís ? Tant se val, mentre l'entorn es deixi trepitjar i sentir. Com que ve el Ringo triem raquetes, així tindrem més hores per compartir plegats. I com arriben a gaudir els animals aquell estat salvatge ! Abaixem per un dia el ritme habitual de les curses i els entrenaments per muntanya, que prou s'ho val i es troba a faltar.

Nerassol és sinònim d'assequible, franc i secundari. Un nom de muntanya dels que sonen a cims afegits en els mapes, un "bony" enmig del paisatge, envoltat per imponents serralades que ensenyen la seva cara més agresta: Carlit, Roc Colom, Escobes, Pic Negre i en la llunyania, carenes infinites carregades de roca i neu. Aquest és el meu entorn, blanc o amb el seu color natural, en ell m'hi detinc i penso. La pau que ens brinden aquests moments es conjuga amb la seva virginitat encara palpable en aquestes valls, trencada només per la mà dels homes en el domini de l'aigua que hi flueix: preses en petits estanys i una tuberia gegant que cau de ben amunt fins al poblet d'Hospitalet-pres-l'Andorre, partint en 2 la vall.

Avui toca neu de debò, ni rastre del sender de Gran Recorregut que hi transcorre per l'indret, tan sols alguna solitària senyal. Amb l'amic Jordi ens venem a la sort del dia i de la discreta traça que anem seguint. Pràcticament sense bosc, ni pedres que trepitjar, ni aigua a la vista que complica la vida per moments al Ringo. És la seva primera gran experiència amb la neu i demostra grans dots a tal efecte, sembla incombustible. Al marge dels seus lladrucs d'excitament, només sentim ocells que semblen anunciar l'arribada imminent de la primavera i veiem gent en silenci a la llunyania. Alguna que altra resta de petita allau recent en els marges superiors hi és present. La marxa amb raquetes ens permet sentir i gaudir més el moment, els esquís serien de gran ajuda per escurçar el temps de retorn, però, qui vol escurçar el dia avui amb el que estem gaudint ? Si que s'ha de reconèixer que de no anar amb raquetes, no haguéssim mal triat el camí més ràpid de descens per aquell corredor hivernal perdut que ens ha tingut una bona estona amb els set sentits posats. Això ho porta el voler descobrir i entregar-se a la sort d'una traça perduda d'esquí . Ens ha permès però seguir gaudint d'unes vistes excepcionals cap a l'oest, l'Arieja nevada i el Puigmal a la llunyania.

Una experiència a repetir més sovint del que un desitja i pot. Per a carregar-hi les piles, prendre consciència del que ens estem perdent entre setmana sentats davant aquell ordinador i sentint tristes notícies que es repeteixen en aquest món en el que anem malvivint si no fos per estones com les d'avui. Què fariem sense la muntanya ?